B.Vilafant: Àngel (14), Arnau (5), Roger (2), Andreu (9), Ion (4) -cinc inicial, Pau V. (9), Pau B. (20), Pau C. (8), Guillem (1), Pau G. (3).
Tirs lliures: 16/28. Faltes personals: 20.
3 triples(Pau C.,Pau V.,Andreu).
CB Blanes: Gonzàlez (5), Pérez J. (6), Herrero (5), Pérez G. (19), Martínez (4), Ibàñez, Barceló (2), Valverde (8), Verdugo, Miguela, Rodríguez D., Rodríguez R. (4).
Tirs lliures: 11/23. Faltes personals: 20.
2 triples (Gonzàlez, Pérez J.)
Parcials: 21-10,15-15,19-11,18-17
Partit que mirant el resultat pot semblar plàcid, però les coses no han estat tan fàcils.
Al primer període sortida igualada fins el minut 5 (8-8), moment en el qual les primers rotacions comencen a rendir i passem a un 21-10 per acabar el quart. La pujada de les línies defensives, la capacitat de córrer cada vegada que podíem han ajudat.
El segon quart ha estat igualat gràcies a la zona dels visitants que ja no han abandonat fins el final del partit. Els locals han aconseguit atacar bé la zona aconseguint tirs clars, però sense efectivitat; això a permès empatar el període a 15 i deixar el partit viu pel Blanes amb només onze punts de desavantatge i vints minuts per jugar.
Al tercer quart el Vilafant ha sortit amb zonal 1-3-1 intentant convertir-la en pressió a mitja pista i aconsegueix un parcial de 11-2 en cinc minuts que serviran per mantenir la tranquiŀlitat fins al final del partit. Aquesta diferència ja es mantindrà fins al final del partit amb petites estrebades del Blanes que es mostraran insuficients per a canviar el resultat final.
Per una vegada sembla que no hem perdut la lluita del rebot, però crec que més perquè no l'han carregat tant com a partits anteriors. En negatiu, sempre hi ha coses a millorar, que a l’igual que en d’altres ocasions ens capfiquem en si les fem o no les fem i deixem de veure res més. No tenim el dia en atac i deixem d’existir com a jugador: no defensem, deambulem per la pista i estem fora del partit. Com sempre només donem importància a l' atac i precisament no és el que fem millor com a equip. A més un jugador mediocre en atac poc esdevenir importantíssim al final del partit si no fa errors que restin. I per sumar i ha més coses que punts, com ara defensa, rebot, control de ritme (això ja ho havia posat algun dia veritat?)
A vegades també hem de ser una mica mes autocrítics: és fàcil veure els errors dels altres i encara més trobar excuses per justificar els nostres. Tots, tots, fins i tot els entrenadors hem de ser més autoexigents per intentar millorar dia a dia, ja que el nostre objectiu és millorar cada dia.
La victòria no és la meta, és el resultat de la feina ben feta.
Fotos: Lluís Castillo. Més imatges del partit, aquí.
Comentaris