Sènior masculí: CB Grifeu Llançà 83 – Bàsquet Vilafant 71

CB Grifeu Llançà – 83 – Vallmajó, J. (21), Roset (9), Tarrés (12), Vallmajó, E. (16), Pla (4) – cinc inicial – Rodrigo (-), Hortensi (7), Mosqueda (3), Parrot (-), Ares (9), Heras (2). 20/35 TL, 7 Triples, 4 Vallmajó, E., 2 Vallmajó, J i 1 Ares. 31 Faltes, 1 Eliminat, Tarrés al 37’. Tècnica a la banqueta al 37’ i a Pla al 38’ 

Bàsquet Vilafant – 71 – Albert (1), Pau Capel (6), Pere (14), Sergi (6), Jordi (-) – cinc inicial – Casteys (6), Adrià (9), Paulí (3), Aleix (12), Brun (14), Manel (-), Andreu (-). 25/42 T1, 14/33 T2, 6/19 T3, Triples, 2 Adrià i Aleix, 1 Pere i Brun. 27 Faltes, 1 Eliminat, Pere al 39’. 26 rebots (Brun 12), 19 def (Brun 10), 7 of (3 Sergi)

Parcials: 22-22, 24-16 (46-38), 19-13 (65-51), 18-20 (83-71)

El partit entre els dos millors equips de la lliga no ha defraudat. Pavelló ple, ritme alt, intensitat, lluita fins la darrera possessió, jugades espectaculars, per acabant-se imposant clara i merescudament els locals, fent bona aquella dita que diu “El dimoni, sap més per vell que per dimoni” .

Primers 18’ gairebé perfectes. Donant poques opcions de tir exterior fàcil, i deixant gairebé tota la responsabilitat d’atac als pivots locals que amb el pas dels minuts i del cansament anaven desapareixent del partit. Ritme trepidant, la millor circulació de pilota de segurament tota la temporada. Anotant dintre-fora, però amb tot això al 18’ només 35-38 a favor del Vilafant. Cada vegada que erràvem ens castigàvem. 3 triples seguits al final del primer quart en tirs fàcils (pocs), algun (pocs) rebot perdut, algun (també pocs) atac mal triat. Els locals, ho tenien clar, ni un bàsquet fàcil. Al primer quart ja havíem tirat 12 TL.

Però a diferència de la primera volta, el ritme era nostre. No hem caminat mai, hem demostrat qui som i què volem. Però tothom juga i no sempre bé. Fins a tres males decisions des de la banqueta permeten un 11-0 en els darrers 2’ per acabar el segon quart amb un triple estratosfèric d’un geni del bàsquet al qual havíem secat fins llavors i marxar al vestidor amb un injust -8. 

Però ens hem refet, i tant que ho hem fet. No hem parat de córrer mai, i al 25’ (50-46) l’Adrià ha tingut el 3er triple consecutiu per posar-nos a 1, però aquest no ha volgut entrat i el seu sí. En 1’ de posar-nos a 1 a estar a 10 i aquí les opcions del partit han acabat.

Les hem lluitat totes, ens hem partit la cara (i mai millor dit) però el cansament també ens feia mal i l’efectivitat anava minvant i la concentració defensiva es perdia amb més facilitat, però davant teníem el rival preparat per tot però que no ens ha guanyat pels currículum dels seus jugadors sinó pels 10 anys més que ens porten de mitja. 

El Llançà ha estat superior, la lliga és seva i el sots campionat ha de ser nostre. Queden 7 partits i hem de seguir igual, preparant-nos per jugar a Preferent la temporada que ve. 

El futur és nostre.





Fotos: Sònia Mach.

Comentaris

Bon partit i bon ambient, xro x sobre d tot esportivitat.

Ens veurem l'any vinent a preferent.