Júnior masculí: FC Martinenc A 88 - Bàsquet Vilafant 75

Parcials: 21-20,26-13,22-22,19-20


FC Martinenc A: Illa (5), Pablo (3), Secanell (10), Climent (9), Nadal (30) -cinc inicial, Moral (4), Fernàndez (15), Llinares (1), Rusca (7), Nieto (4).
T2: 32/48. T3:4/18 (Fernàndez 2, Pablo i Nadal)
T1:12/26 Faltes personals:26 (eliminat Climent 40')
Rebots 36 defensius 17 (Nadal 7) Ofensius 19 (Nieto 9)


Bàsquet Vilafant: Pons (2), Batlle (19), Castillo (8), Quique (10), Crous (7) -cinc inicial, Carreras (4), Vehí (4), López (5), Vergés (8), Descamps (6), Gascon (2).
T2: 19/34, T3: 3/16 (López, Batlle, Descamps)
T1: 28/37 Faltes personals:23
Rebots: 25 Defensius 16 (Batlle 6) Ofensius 9 (Crous 3).


''Crec que és una temporada que gaudirem molt guanyem o perdem''

Paraules amb les que vaig acabar la crònica la setmana passada i que després de dissabte poden semblar "fàtues" però mantinc.

A diferència de la setmana passada ja sabíem on érem i la sortida va ser diferent: vam aguantar la sortida del Martinenc prou bé (5-8 3') i vam ser capaços de jugar de tu a tu durant 3 minuts més (10-13). Després d'això una desconnexió d'un minut ens va costar un parcial d'11-0 que ens va fer entrar al minut 8 21-13. Una altra demostració de caràcter ens fa maquillar el resultat i ficar-nos al partit 21-20 al final del primer parcial, moment en què començàvem a veure quins serien els pilars de cada equip. El Martinenc començava a fer mal amb el rebot ofensiu i un jugador superlatiu (Nadal va fer 8 punts dels 30 en una sèrie de 13/16 T2, 1/1 T3 i 1/3 T1) i nosaltres mirant de canviar de defensa per mantenir la intensitat i crear tots els problemes possibles.

Al segon període sembla que hem après del passat i pugem un pèl la intensitat, fet que ens donarà, un altre cop, igualtat al partit amb diferents alternatives fins el minut 18 que entrarem amb una avantatge mínima (32-33). Aquí toca la desconnexió habitual que es convertirà en insalvable: parcial de 15-0 per marxar amb 47-33 al descans (sort que Nadal carregat amb dues faltes al final del primer quart no va jugar molt).

A la mitja part parlem de com hem d'arreglar les coses: mirar de tancar el rebot i evitar que la diferència vagi a més, però sense estar a la pista i des de la banqueta és tot més fàcil. A la pista és una altra cosa. Hi ha un equip davant que no posa les coses fàcils i ens enfilem a un 56-36 al minut 24. Un altre equip hagués baixat els braços, però a aquests nois els agrada picar pedra, i per falta de caràcter no serà, o sigui que com sempre on no arriba la qualitat o l'experència arriba el cor: ens posem la granota de fer feines brutes i comencem a treballar. Poc a poc (molt poc a poc) fem la goma. Així passem del 56-36 a un 56-45, 63-49, 65-53, 69-55.

Encara tenim per davant 10 minuts per fer un miracle. Però els miracles no existeixen i encara que serem capaços d'arribar a posar-nos 68-77 a falta de tres minuts, la sortida dels seus actors principals ens posarà al nostre lloc (l'omnipresent Nadal, Fernàndez i Pablo que encara que no surti a les estadístiques amb ell a pista van controlar sempre el ritme del partit). Al final 88-75 però el pitjor no és la derrota sinó la sensació amb la que vam sortir d'allà.

Si pensem fredament el partit, el vam perdre perquè eren millor equip que nosaltres, tant com a conjunt o per individualitats. Ells sempre van creure en el que feien (nosaltres no ho tinc tant clar): sabien quins eren els seus punts forts i els explotaven al màxim (nosaltres no ho tinc tant clar). Van agafar més rebots al nostre aro que nosaltres (19-16). Entre diferència de rebots i pilotes perdudes recuperades (+7 per ells -11per nosaltres) van tenir 22 possessions més: amb el seu percentatge el normal hagués estat perdre de més diferència. Suposo que el caràcter tindrà alguna cosa a veure.

Pero no en fem prou. Hem de treballar els nostres punts dèbils: el rebot (en realitat el bloqueig del rebot), la nostra organització al camp (l'ansietat ens fa fer coses a destemps, fora de lloc, en posicions que no toquen), creure amb les coses que dic (pensava que després de l'any passat no m'hauria de guanyar la vostra confiança) i ser un equip (no puc fallar en atac i lamentar-me quan la resta de l'equip defensa, creia que l'any passat ho vam arreglar).

Suposo que la meva experiència em fa ser més positiu que vosaltres. Però els arbres no us deixen veure el bosc (haurem de començar a tallar arbres el més aviat possible).

P.D. Si fins ara han semblat rivals durs, mireu els resultats d'altres equips.


Comentaris