Sènior masculí C.E. Onyar 62 – Bàsquet Vilafant 52

Sense encert, tampoc hi ha premi...


C.E. Onyar – 62 – Rubirola (7), Vives (5), Lozano (8), Tarifa (-), Moreno (8) – cinc inicial – Planes de Farners (14), Barrasa (6), Alzugaray (2), Rodriguez (-), Duran (5), Delgado (-), Yusta (7). 10/17 TL, 6 Triples, 2 Lozano, 1 Rubirola, Barrasa, Duran i Vives. 23 Faltes, 2 Eliminats, Moreno al 32’ i Planas de Farners al 38’. 

Bàsquet Vilafant – 52 – Albert (7), Pere (8), Nebot (2), Youssef (7), Gerard (6) – cinc inicial, Casteys (5), Mark (-), Paulí (2), Sajet (-), Sergi (15) i Àngel (-). 9/23 T1, 15/41 T2, 3/10 T3, 3 Triples, Sergi, Pere i Youssef. 17 Faltes, Cap Eliminat. 

Parcials: 13-13, 18-14 (31-27), 18-17 (49-44), 13-8 (62-52)

Derrota clara en el partit, sens dubte, amb millor actitud de la temporada. 

Sortida més que bona, superant clarament al rival, afogant-lo en defensa, forçant mals tirs, rebotejant i arribant a cada transició en avantatge però fallant situacions incomprensibles. Resultat, 8-5 al 4’. Seguim corrent, i defensant, i al final anotem per arribar 10-13 al 8’, però llavors comença la tortura setmanal, 0/4 en tirs lliures en els darrers 2’ ens porta al empat al 13 al final del quart. 

El segon quart potser és el que defensem pitjor els 2c2 bàsicament per què encara no entenem quan i qui ha de fer les segones ajudes. Això i 1/5 en TL ens porta al -4 del descans. Hem de seguir, només ens cal estar més encertat, ho fem gairebé tot bé, però fallant varis tirs 1c0 i amb un 4/13 en TL és difícil portar més de 27 punts. El tercer quart és el que anotem més i millor, però comencem a donar segones opcions que ens penalitzen en excés. 

Arranquem el darrer quart 5 avall i quan estem a 3, variem la defensa, i a la primera ens anoten triple en el darrer segon de la possessió. Els col·lapsem en atac però carreguen fort el rebot i no podem amb ells. Tiren fins a 6 TL consecutius. Al 34’ ells decideixen fer zona i s’acaba el partit. No tirem més a cistella fins que el partit està perdut, al 38’ amb 62-49. Ni 2 temps morts serveixen per res. Almenys lluitem fins la darrera pilota.

Millora més que considerable, sembla que ja tenim 9 jugadors que volen jugar a bàsquet, veurem els altres 5 si s’hi apunten o no, tic-tac, tic-tac....

Ara ens falta confiança i entendre que hem de mantenir el ritme tant en defensa com en atac, una categoria més, una dificultat més. Com la vida, una carrera d’obstacles. Qui els vol saltar?

Comentaris