Cadet masculí: Bàsquet Vilafant 66 - 67 CESET

Convocats: Arnau Pararols (4), Pep Sala (5), Nil Gironès (5), Ferran Baraut (16), Àlex Crespo (5), Pau Isidoro (4), Adrià Quintana (2), Àlex Palomeras (-), Arnau Caritg (14), Ismael Torres (7), Marc Moncanut (2), David Sedano (2).

Parcials: 13-16 / 24-8 (37-24) / 19-24 (56-42) / 10-19 (66-67)9/16 TLL (56,3%). 1 T3, Crespo.
18 faltes a favor / 14 en contra.

Partit d'homes


Impressionant el partit de la 9a jornada vist avui a Vilafant contra el Ceset, a les 17:30 i davant d'uns 100 o més espectadors tant locals com visitants. Sí, ambientàs al pavelló i si jugant a la tarda sempre ha de ser així l'ambient, estarem encantats jugar-los després de dinar.

Els dos equips sabíem de la importància del partit, sabíem que no seria fàcil, que ningú regalaria res i el que suposava endur-se'l o no. El partit prometia molt i no ha decepcionat per res.

Començava el primer primer quart amb una intensitat i accions de bon bàsquet que feien vibrar a la grada ja des dels primers minuts. El Ceset obria la primera excletxa al marcador (+7 al 9') que ben ràpid Ferran tornava a tancar amb 4 punts consecutius a l'últim minut, dos d'ells sobre la botzina, acabant el quart tres punts a baix.

Segon quart fantàstic local, on una molt bona defensa de tot l'equip, més la sortida ràpida de pilota dels bases feien que uns concentrats Pep i Isma se n'aprofitessin al contraatac per anotar cistelles senzilles i pel que fa al joc estàtic, era Caritg el que en treia més profit, amb la superioritat sota taulells, anotant i rebotejant en atac. Això ens portava a fer un 19-4 de parcial a favor en els primers 7' del quart, per acabar-lo amb un total de 24-8 i anar a la mitja part a +13 i amb bones sensacions, però recalcant a la mitja part que el partit no estava i que en quedaven 20' per jugar.

Iniciàvem tercer quart, i tot uns primers minuts fluixos, ens posàvem a +18 al minut 23, cosa que semblava que el partit seria nostre, però ja ho sabem, no es pot dir blat fins que sigui al sac i ben lligat. Una petita relaxació nostre més l'actitud rival, que en cap moment ha abaixat el cap i ha donat sensacions de rendir-se, ha permès que entressin en el partit i ara al 30' ja només guanyàvem de 8.

I han aparegut els nostres estimats amics al pavelló, els nervis. Hem deixat de jugar amb calma amb atac, estones de forma egoista, volent fer o solucionar coses que encara no estem preparats per fer i el rival seguia anotant i quan això passava, més nervis i més col·lapsats en atac i això ha portat a afluixar la intensitat defensiva. Tornàvem a trobar el camí de la cistella i a falta de 52'' estàvem a +6. Aquí he fallat jo, ja que amb un canvi defensiu segurament la jugada de banda preparada en el temps mort (molt bona per cert) no hagués acabat com va acabar, triple. Més nervis i perdem pilota al mig camp si amb això no n'hi havia prou, anoten un 2+1 amb 33'' per jugar. Fallen el tir lliure, però regalem dos rebots ofensius, que també perdonen. Agafem rebot i ens porten a la línia a falta de 14''. Ai els nervis! Perdonem els dos, i ells anoten a falta de 5''. 1 avall i l'última jugada no surt exactament com estava planejada i tot i llançar dues vegades la pilota no vol entrar.

Derrota, sí. Frustració, també. Però el que hem après avui, les diferents emocions durant el partit, tot el que ens hem divertit i el bon joc que hem demostrat passa per sobre d'un resultat. Això és el bàsquet nois. 

Aquest apartat el vull dedicar a l'equip rival, el Ceset, el qual només puc donar-li les gràcies, avui per primera vegada aquesta temporada hem competit contra un rival de tu a tu, amb un físic bastant equilibrat, amb una idea de joc molt semblant a la nostre i sobretot un molt bon bàsquet i entrega. Aquests són els partits que més diverteixen al jugar i espero que la tornada sigui igual o millor que aquest. Gràcies altre cop.

Equip, ningú va dir que seria fàcil i avui ens han donat motius per veure-ho. Tot i la derrota, felicitats a tots pel partit, cada vegada anem a més i això es nota independentment del resultat.

Hem de seguir treballant, treballant i treballant (copio la frase d'un entrenador del club, però ja em deixa).

Fins demà!




Fotos: Elena Matas.

Comentaris

Anònim ha dit…
Jo soc un jugador de ceset(9) i va ser un dels millors partits que he jugat. El Vilafant és el millor rival que hem tingut