CB Sant Gregori – 77 – Llamas (7), Fuster (-), Gallego (15), Brea (10), Duran (19) – cinc inicial – Corominas (8), Ferrer (8), Masdemont (2), Torras (3), Prat (3), Ricart (2), Arnau (-). 9/22 TL, 10 Triples, 2 Ferrer, Gallego i Brea, 1 Llamas, Corominas, Torras i Prat. 19 Faltes, Cap Eliminat.
Bàsquet Vilafant – 59 – Paulí (2), Quintana (4), Sajet (2), Sergi (12), Youssef (3) – cinc inicial – Casteys (5), Pere (7), Nebot (6), David (7), Àngel (11). 9/18 TL, 2 Triples, Youssef i Àngel. 21 Faltes, Cap Eliminat.
Parcials: 19-20, 12-13 (31-33), 23-9 (54-42), 23-17 (77-59)
Primera derrota del mes de novembre, després de 3 victòries consecutives, davant d’un rival molt compensat i que sens dubte estarà a dalt de tot al final de temporada.
Els primers 20’ han estat gairebé per emmarcar. Sabíem de les virtuts del rival. Un pivot dominant i una artilleria a fora de donar a per vendre. Calia minimitzar-ho, però sabíem que tot no ho podríem fer i a la vegada intentar atacar bé. Durant els primers 10’ només anotava el pivot (Duran). 13 dels 19 punts eren seus, la resta 2 triples. Nosaltres en canvi, fins a 7 jugadors anotaven, de dins, de fora, de jugades (per fi han sortit totes, banda, fons ...), quin goig. Al segon quart, l’orgasme. El pivot estava esgotat i ja no anotava més, encaixaven 2 triples més als primers 3’ però a partir de llavors (13’ 27-24) la defensa ha estat perfecte. Un sol bàsquet en joc fins al descans. Brea només 2 punts, Gallego 2 de tirs lliures. 4 triples rebuts però potser n’havien tirat més de 15, ni un rebot perdut, ni un 1c1 perdut, 6 jugadors diferents més anotaven aquest segon quart. 27-32 al 18’. Però crec que aquí hem fet alguna cosa malament a la banqueta. Demanar temps al 19’ amb 30-32 i demanar-vos si aguantaríeu fins al final del quart. Aquesta no és la vostra feina, és la nostra. Tocava fer canvis al 18’ i fer més gran l’escletxa, coi de conservadorisme!
Potser el pitjor del descans era que tenia masses interiors preocupats pel seu pivot quan ara ja el teníem controlat. Segur que ells estaven més preocupats que nosaltres. Calia seguir controlant el partit com fins ara però sens ha acabat la benzina abans.
Els primers minuts del 3er quart han estat el preludi del que vindria. Hem atacat molt i bé però haurem de tornar a la cistella de préssecs (la del Naismith) per veure si anotem les cistelles fàcils. Tot i això, 36-38 al 26’ i allà se’ns han acabat les piles o almenys no hi trobem més explicacions, parcial de 18-4 fins al final del quart, i ara la bèstia havia despertat. Ells han apujat un punt la defensa, la individual a tota la pista amb traps quan el que pujava la pilota donava l’esquena a la cistella provocava un parell de pèrdues, però el problema és que ja no teníem confiança ni calma per atacar bé, i a més, encaixar 4 triples en 4’ són masses, i tot perquè ara ja ens superàvem al 1c1, i a 'haver de fer ajudes, arribàvem tard als tirs exteriors.
I el problema de quan l’oxigen no arriba al cervell és que deixem de fer el que fèiem bé, i no escoltem les solucions que ens proposen des de la banqueta, perquè ens ofusquem en els errors propis i dels altres i ens tornem un equip vulgar que encaixa un 41-21 en els darrers 14’ del partit. Tot i això, ens quedem amb els primers 20' per tenir tots clar del que som capaços de ser i de fer, però que per guanyar els partits, s’ha de fer 40’.
Per acabar felicitar a l’Àngel per la seva actuació als primers 20’ en atac: la setmana passada va ser un quart, ahir ja dos. Amb el seu físic ens ha d’aportar coses úniques i ahir per fi ho va fer. I recordar-vos a tots que #JoJaSócEntrenador
#JoJaSócEntrenador
.jpg)
Els orígens del nostre esport: James Naismith.
Comentaris