B.Vilafant: Paula (3) , Laura, Elena (1), Marta (4), Clàudia (10), Ruth (6), Gio (11), Maria, Eva V (15) i Aina (4). T.Ll: 10/23 3 triples (2 Clàudia i Eva). 23 Faltes.
CB Sarrià de Ter “A”: Arribas (12), Fuentes (10), Barea (2), Perianes (4), Jimenez (5), Girones (4), Jimenez, Perez (7) i Amargant (3).
T.Ll: 11/28 26 Faltes. Eliminades Fuentes i Peres. Tècnica a Jimenez i entrenador. 2 triples Fuentes.
Parcials: 8-1, 23-16, 10-15, 13-15
Partit de parcials.
Partit molt complicat el jugat amb el Sarrià degut a la bona ratxa que portaven elles de victòries, la seva experiència i intensitat en el joc, la seva gran superioritat física i, sobretot, que elles han millorat molt en el joc des del partit de la primera volta.
El primer quart ha estat marcat pels nervis i el desesperant desencert dels dos equips. Al minut 5’ anàvem 0-0, primer bàsquet al minut 6’, i un triple sembla que obre la cistella al minut 8’. El parcial però no es pot considerar ni de minibàsquet. Això sí, els dos equips intentant defensar molt.
El segon quart, per fi, ha arribat l’encert, on nosaltres fèiem un mini parcial, que elles ens tornaven. Hem continuat defensant correctament i en atac hem trobat forats per atacar la seva defensa, movent bé la pilota i amb velocitat a la sortida. Amb tot això hem aconseguit una renda de 14 punts al descans que estava molt bé tal com havia començat el partit.
A la tornada continuem defensant i atacant amb agressivitat, però ens costa molt més fer cistelles, però així i tot assolim la màxima diferència de 18 punts al minut 5’. Però aquí el Sarrià no s’ha deixat anar com havia succeït al partit anada i nosaltres hem deixat atacar. I quan hem deixat de fer-ho, la nostra defensa ha baixat braços, no fem cap mes punt als darrers 5’ i amb un parcial de 0-9 ens tornen a collar.
I el darrer quart comença amb un 0-4 que ens posa els nervis al cos, però aquí un parell de bones accions i una bona defensa ens permet un 9-1 que ens dóna aire, obrim un petit forat que sembla tancar el partit. Però la realitat del Sarrià ens torna a posar a lloc i un 2-10 fa que entrem al darrer minut molt apurades. Per sort elles perden la bola i nosaltres tanquem el partit amb dos tirs lliures (desesperant el % encert avui).
Ens emportem una victòria molt i molt treballada, on hem recuperat sensacions en el joc perdudes la setmana anterior, on partits com aquests ens permeten viure experiències que ens fan créixer com a jugadores pels propers anys i, sobretot, ens permeten arribar a la darrera jornada amb la il·lusió de la lluita pel nostre objectiu.
No depenem de nosaltres, però com s’ha dit sempre “mentre hi ha vida, hi ha esperança”.
I per últim, el que una jugadora de l’equip contrari en un tuit al final del partit digui això sobre les nostres jugadores i sobre el club, és per estar orgulloses:
“A la nostra categoria no es fàcil topar amb equips amb educació i valors com el Vilafant. Hem perdut, però així dóna gust jugar a bàsquet”.
Foto: Carles Avilés.
Comentaris