Experiència única la viscuda per aquest grup aquesta setmana. El grup en el que estàvem era molt complicat. Tant els noms i la història dels equips, com els quilòmetres de desplaçaments ens ho posaven molt difícil.
La primera prova era a Badalona (la història d'aquesta ciutat amb el bàsquet no fa falta explicar-la) a més a més a un pavelló mític, Sant Pep li diuen els inquilins (Sant Josep de Badalona) i la veritat és que ells no van fallar. Ritme, intensitat i qualitat tècnica, en canvi nosaltres, lents i curts de confiança: resultat clar i contundent que ens deixa 70-43 derrota clara i molts dubtes del paper que podíem fer en aquesta sèrie.
Al segon partit millorem: rebem al Cerdanyola i aconseguirem la victòria amb dificultats, tot i tenir 25 punts d'avantatge. Al minut 28 s'aproparan fins als 6 a falta de 5 minuts i un partit que semblava plàcid ens haurem d'esforçar perquè caigui del nostre costat: al final victòria per 76-63 i ja n'hem pescat un.
El tercer serà la nostra millor actuació, partit molt complert de tot l'equip que ens deixa una victòria clara 59-82 al camp del Sama Vilanova JMA. El problema és que també ens deixa dos jugadors lesionats que amb 5 partits en 5 dies ja no tindrem temps de recuperar pel partit contra el millor equip del grup, el Cornellà.
I aquí és on nosaltres veiem perquè fem aquestes fases, per què volem jugar contra els millors i no volem deixar d'aprendre; 45-76 i un equip molt per sobre nostre. El pitjor no és el resultat sinó la lesió del tercer jugador de la plantilla.
Ens queda un partit al que només podrem anar amb 7 jugadors, el desplaçament més llarg dels tres i segons la informació de tots els entrenadors amb els que ens hem enfrontat, el segon millor equip del grup, el CB Tarragona, amb molt poca cosa a fer segons la lògica.
I podríem parlar de miracle, de fites aconseguides quan està tot en contra, però no va ser així, ni falta què fa.
Simplement va passar una cosa molt senzilla: aquests jugadors em van recordar perquè estimo aquest esport, van donar la cara des del principi, ens vam posar per davant una estona i van lluitar en tot moment. Dels set que eren, tres més van acabar amb cops que no els deixaven jugar al 100x100, es van carregar de faltes, el que dificultava les rotacions però tan era, si el Tarragona volia jugar a preferent s'ho hauria de guanyar i en van ser capaços, el resultat de 66-53 no deixa dubtes.
Només queda felicitar al Cornellà i al Tarragona per aconseguir jugar a preferent, però sobretot, perdoneu que em posi sentimental, als meus jugadors per aconseguir emocionar-me i fer que estimi encara més aquest esport i puc assegurar que no és fàcil.
Ara només queda gaudir de la temporada que ens queda per davant que estic segur que serà més que profitosa.
Comentaris
La competició té això.... Res és fàcil i ningú regala res! Tots els que hem competit ho sabem i per això ens agrada tant el que fem, sigui la disciplina que practiquem.
En el proper intent, el que heu viscut us donarà un plus d'experiència i de ben segur que els rivals sabran qui és el @BasquetVilafant.
Sort i molta força!