Crònica de l'Infantil femení: Vedruna Palafrugell - B.Vilafant blau

Un mes després, un partit espès


Han jugat Mar, Alena, Estela, Daniela, Nora, Martina, Mariona, Estel, Amàlia, Núria i Xènia

Parcials: 15-10, 18-6, 12-10, 6-15 Tirs lliures 7/21

Comencem el partit amb una alta intensitat i una gran defensa, però repetim els mateixos errors de sempre, no tanquem el rebot defensiu (3 cistelles d'elles sense gaire esforç) i fallem situacions massa fàcils. Mica en mica anem baixant el ritme i comencem a perdre masses pilotes, deixem d'apretar i deixem de jugar a bàsquet. Les cares de les jugadores eren d'haver tocat fons, ningú s'ho passava bé a pista.

Canvi de part i canvi de partit, les jugadores han fet cas al que hem parlat a mitja part i renaixem de les nostres cendres, tornem a posar intensitat, apretem la pilota i comencem a jugar a bàsquet. Felicitats per ser capaces d'aixecar-vos, automotivar-vos i treure l'orgull!

S'ha notat massa la falta de competició, i enfrontat-nos amb un equip que està a dalt, que mai perdonen, encara ens ho ha posat més difícil. De fet avui l'hem perdonat nosaltres, hem de mirar d'agafar una altra vegada el ritme i transformar-nos en un equip que no perdona. I perdonar també és renunciar a l'atac directe a cistella, masses vegades estem pendents de què fan les altres quan nosaltres tenim un espai molt gran que podríem aprofitar, caldria fixar-s'hi més i aprofitar millor les avantatges.

Esperem que la patacada de la Martina es quedi amb un simple cop, que la Mireia es recuperi ben aviat i agrair a la Mariona i la Núria l'ajuda que ens han donat avui.

Comentaris