Ens llevàvem, ben d'hora, ben d'hora per un canvi d'horari que no enteníem, i agafàvem el mini bus per anar cap a Palafrugell.
El camp era un annex fred del pavelló, i molt gran, quasi gegant i ens sentim maltractats per part d'un dels conserges que em deia, al demanar-li gel per una petita lesió, que els equips visitants estan obligats a dur gel als desplaçaments, " que hi ha uns sobres màgics que els trenques i són bosses de gel".
Eren tots els ingredients bàsics per trobar-nos en un desastre. Rés més lluny de la realitat.
Els nostres taronges varen començar amb empenta i varem començar a veure mostres dels conceptes que els demanem. Bon ritme de partit i poques errades en defensa, és veu que els nois han decidit perseverar en la seva millora, i com a entrenadors estem contents que així sigui. És la línia bona a seguir.
En atac seguim cometent massa errades en les finalitzacions i en algunes pilotes perdudes per passades mal executades i, sobretot hem de seguir creixent en tot el que significa fer equip recolzant i acompanyant als nostres companys i evitar de "matxacar-los".
En fi molt marge de millora, bona línia de treball i actitud individual.
Fotos: Esther Garcia.
Comentaris