Júnior masculí: Bàsquet Vilafant 83

Parcials: 19-17,16-21,25-18,23-20

Bàsquet Vilafant: Carreras (15), Vehí (11), Batlle (15), Castillo (20), Baraut -cinc inicial, Parra (7), Cortada (15), Caritg, Pararols.

Tirs lliures: 31/41

Faltes personals: 20 (eliminat Batlle 40')

Triples: 10/22(4 Castillo, 3 Carreras,1 Parra, Cortada i Batlle)

Rebots: 41 Defensius 30 (Castillo 9). Ofensius 11 (Batlle 4)

CB Sant Feliu: Sala (26), Serrat (3), Castro (13), Rotllan (2), Escobar (8) -cinc inicial, Vicens (6), Martínez (8),Bretcher (2), Clara, Golembyovskyy.

Tirs lliures: 7/16

Faltes personals 31 (eliminats Vicens 38', Rotllan 38' i Escobar 39 ')

Triples: 5/28 (2 Sala i Martínez,1 Serrat)

Rebots: 44 Defensius 28 (Rotllan 7). Ofensius 16 (Rotllan 4).

Crònica molt complicada de fer per moltes raons: una, perquè la que faci em semblarà sense ànima i insulsa després de la que van fer la setmana passada pel sènior femení (qui no l'hagi llegit que la miri amb un paquet de mocadors per l'emoció), dos, perquè les coses no van anar com em pensava (va anar molt millor) i encara ho estic paint, tres perquè em costarà molt fer la crònica de la part esportiva i deixar la part emocional (crec que la faré des de la part emocional).

El partit es presentava complicat: hem arribat on som gràcies a la inestimable col·laboració dels cadets (a vegades simples actors secundaris, altres actors principals) que per raons esportives no podrien venir a ajudar (res de l'altre món, unes fases finals per quedar campió de Barcelona). A tot això se sumava la lesió d'un jugador de una plantilla de set. Sis són pocs per un partit d'aquestes característiques, un rival molt físic que venia de guanyar la setmana passada. Per reforçar tirarem de infantils que com a mínim donaran un mica d'oxigen.

El partit ens va servir per veure com algun jugador baixava de l'Olimp (1/9 en tirs de dos quan no li recordo cap partit que hagi baixat del 50%) i es va convertir en humà però la seva funció la van fer altres jugadors sobradament. El partit va començar igualat com sempre i els problemes habituals amb el rebot van sortir a la llum però a canvi vam descobrir una nova faceta: la de triplistes (vam fer més aquest partit que els últims cinc jugats). Ells van fer pressió tota la pista que passava a 2-3. Nosaltres vam començar amb individual i al tercer quart vam canviar a 2+3 el que va fer que ens posessin per davant però un temps mort d'ells va tenir l'efecte buscat i van tornar a ficar-se al partit. Llavors vam decidir canviar la defensa ("vam" perquè som dos a la banqueta) i aquest canvi en va acabar de donar l'impuls necessari per guanyar el partit. La 1-3-1 ens va permetre rebotejar i córrer el contraatac coses bàsiques al nostre joc.

Al final una victòria, amb la que no comptava, que sumem i potser la més treballada de totes.