Convocats: Arnau Pararols (11), Pep Sala (4), Nil Gironès (np), Ferran Baraut (13), Àlex Crespo (np), Pau Isidoro (-), Adrià Quintana (4), Àlex Palomeras (-), Arnau Caritg (19), Ismael Torres (10), Marc Moncanut (7), David Sedano (-).
Parcials: 15-16 / 16-8 (31-24) / 14-22 (45-46) / 12-11 (57-57) / TE: 11-12 (68-69)
4/17 TLL (23,5%).
22 faltes a favor / 24 en contra. 4 triples, 2 Ismael, 1 Marc i Arnau C.
"ELS PETITS DETALLS MARQUEN LA DIFERÈNCIA"
Bon partit el de la 13a jornada, on ens enfrontàvem els dos millors equips de la categoria del moment. I un altre cop, el partit no ha defraudat, però la sort tampoc ens ha acompanyat, si és que hi té alguna cosa a veure.
S’ha repetit el guió d’un partit que vam jugar setmanes enrere on també ens hi jugàvem molt. Primer quart adormits, amb nervis conscients del que ens juguem, amb poc encert de cares a la cistella i cometent errors defensius que no hi haurien de ser. Tot i això, només un punt per sota a l’acabar el quart, amb un triple de Moncanut als últims segons.
Al minut 14’, ens adonem que podem ser superiors al rival, i ho aprofitem desplegant la nostre millor versió sobre la pista, amb un parcial de 10-0, per acabar anant al descans amb 7 punts d’avantatge.
Ja teníem l’experiència d’anar guanyant un partit així a la mitja part, i el que podia passar. Per això sortim igual d’intensos i concentrats i al 24’, amb un parcial de 10-3 a favor, assolim el màxim avantatge 41-27. 14 punts per sobre, i 16’ per jugar. Temps mort rival, es posen en zona 1-2-2 i a partir d’aquí tot comença a fer fallida. I les preguntes que em venen al cap són: no podíem acabar els 16’ jugant de la mateixa manera? A que ve aquesta davallada? Excés de confiança per anar guanyant de 14? Nervis? Por? El partit seguia essent el mateix, però el rival evidentment no ens deixaria guanyar tan fàcil. Hem deixat de córrer i ser agressius cap a cistella i al no sortir-nos les coses en atac, hem baixat la intensitat defensiva, el qual ha permès entrar el rival en partit altre vegada i els seus jugadors 10 i 11 se n’han sabut aprofitar i de quina manera, 25 i 27 punts respectivament. Ens tornen el parcial i anem a l’últim quart 1 punt a sota.
A l’últim quart, amb un canvi defensiu aconseguim aturar la sagnia, i tornem a trobar el camí de la cistella, i tot i anar per davant altre cop, no som capaços de tancar el partit, i perdent de 2 punts, una cistella “in extremis” de Quintana després de rebot ofensiu i un posterior tap de Caritg ens envien a la pròrroga.
A falta de pocs segons, ens posem per davant amb una altre cistella de Quintana, però el rival torna a anotar després de temps mort. 1 punt a sota i uns 7’ per jugar, preparem jugada i aquesta vegada l’executem a la perfecció, però el tir no vol entrar.
A l’entrenament d’ahir ja vam parlar sobre el partit, així que algunes coses no les comentaré, però sí que m’agradaria recalcar dues coses, la primera, que en el bàsquet cada petit detall és important, i pot significar guanyar o perdre un partit, i la segona, el 4 de 17 en tirs lliures fa mal d’ulls.
Amb aquesta derrota doncs, deixem el CB Quart com a líder en solitari de moment i ens tornem a situar amb la resta d’equips que lluiten per estar a dalt de la categoria i que busquen fer un pas més per poder-ho aconseguir. Un d’aquests equips és el BC Torroella, rival d’aquesta setmana. No podem fallar. Toca seguir treballant i creixent com a jugadors i com equip.
ENTREGA, VALOR I PICARDIA.
Ens veiem demà.
Fotos: Júlia.
Comentaris