Àngels i dimonis
Han jugat: Mar, Alena, Estela, Mireia, Nora, Martina, Estel, Amàlia i Xènia
El principi del partit ha estat espectacular, a la pista no hi havia jugadores de bàsquet, hi havia àngels jugant a bàsquet, amb ritme quan n'hi havia d'haver, amb pausa quan calia, ocupant espais i buscant la jugadora lliure, aixecant el cap defensant amb primeres i segones ajudes... Una passada.
Mica en mica ha anat baixant el ritme, la concentració, el rebot, la lluita (de l'equip en general, perquè hi ha jugadores que no baixen mai la intensitat) i han aparegut els seus tirs sols (amb una mica de sort alguns d'ells) i els nostres errors, sobretot regalant pilotes. Nosaltres ho relacionem amb la minvada física, que patim cada partit, i sabem que és normal, de fet és el que buscavem inscrivint-nos en aquesta lliga, dificultar la tasca sobretot lluitant contra el físic de jugadores generalment més grans.
Hem tornat a fallar moltíssim a la segona part, i també situacions molt fàcils d'entrades soles i tirs alliberades. Quan a l'entrenament fem els exercicis de tir, ho hem de fer molt concentrades, sobretot quan estem cansades.
Hem de felicitar a totes les jugadores per l'esforç final, per tornar a entrar al partit quan estavem en el pitjor moment.
Ens veiem dimart a entrenament.
Fotos: Jordi Comerma.
Comentaris