Bàsquet Vilafant; Neó, Rubén, Enric, Roger, Arnau, Martí, Biel, Pau, Àxel i Bernat. 9/18 Tirs Lliures, 5 Triples (2 Roger, 1 Arnau, Martí i Bernat). 22 Faltes, Eliminat Arnau al 48’.
Parcials; 6-6, 10-15, 12-4, 0-6, 13-4, 6-9, 8-10, 10-11, TE 7-0
Partit contra el rival més fort que ens trobarem aquesta fase. Més fort per nivell i sobretot per físic. Un rival més fort i avui amb més ganes de lluitar cada pilota que nosaltres. Conscients de la seva superioritat física i fent-ne ús d’ella, tant en la defensa, com en el rebot, com en la sortida de pilota (passades llargues de pista a pista). I nosaltres...?
Nosaltres, els bons, els que amb la nostra presència a pista guanyem els partits, els que agafem els rebots amb la mirada, als que les pilotes dividides ens vénen a les mans soles... O no va així, això? Doncs no, nois. No va, ni anirà mai així, això del bàsquet. I molt menys quan els rivals tenen un any més que nosaltres i ens superen clarament físicament. I això ben aviat, serà cada setmana i els que jugueu amb al taronja ja ho hauríeu de començar a saber.
Hem d’aprendre a saber que el contacte és quelcom inherent d’aquest joc, i si no el volem, la solució no pot ser tirar cada atac de 6 metres. Això, alguns ho heu entès en atac però en defensa mai. En cap moment del partit hem controlat al rival, ni el seus tall sense pilota (concentració) ni les seves penetracions (intensitat defensiva) ni encara menys, el rebot (actitud i no tenir por al contacte).
I llavors, per què hem guanyat? Tant malament ho hem fet?
Hem guanyat perquè quan ens sentim còmodes a la pista som gairebé imparables. Perquè ningú corre com nosaltres, amb i sense pilota i en estàtic tenim un gran ventall d’opcions d’anotar (avui 6 jugadors anotant molt, 5 d’ells entre 8 i 11 punts) i això és molt difícil de defensar. Ah, i perquè hem fet una pròrroga per emmarcar.
Què us volem dir?. Doncs que hem de canviar el xip, que hem de desitjar la pilota sempre, en defensa i en atac i que ningú ens la regalarà, i que quan abans entenguem que aquest any toca patir més a la pista i lluitar més per aconseguir el premi, abans serem millor equip. Sinó serem aquell equip que quan el deixen jugar ho fa molt bé, però quan no...
Felicitats i dimarts continuem treballant.
Parcials; 6-6, 10-15, 12-4, 0-6, 13-4, 6-9, 8-10, 10-11, TE 7-0
Partit contra el rival més fort que ens trobarem aquesta fase. Més fort per nivell i sobretot per físic. Un rival més fort i avui amb més ganes de lluitar cada pilota que nosaltres. Conscients de la seva superioritat física i fent-ne ús d’ella, tant en la defensa, com en el rebot, com en la sortida de pilota (passades llargues de pista a pista). I nosaltres...?
Nosaltres, els bons, els que amb la nostra presència a pista guanyem els partits, els que agafem els rebots amb la mirada, als que les pilotes dividides ens vénen a les mans soles... O no va així, això? Doncs no, nois. No va, ni anirà mai així, això del bàsquet. I molt menys quan els rivals tenen un any més que nosaltres i ens superen clarament físicament. I això ben aviat, serà cada setmana i els que jugueu amb al taronja ja ho hauríeu de començar a saber.
Hem d’aprendre a saber que el contacte és quelcom inherent d’aquest joc, i si no el volem, la solució no pot ser tirar cada atac de 6 metres. Això, alguns ho heu entès en atac però en defensa mai. En cap moment del partit hem controlat al rival, ni el seus tall sense pilota (concentració) ni les seves penetracions (intensitat defensiva) ni encara menys, el rebot (actitud i no tenir por al contacte).
I llavors, per què hem guanyat? Tant malament ho hem fet?
Hem guanyat perquè quan ens sentim còmodes a la pista som gairebé imparables. Perquè ningú corre com nosaltres, amb i sense pilota i en estàtic tenim un gran ventall d’opcions d’anotar (avui 6 jugadors anotant molt, 5 d’ells entre 8 i 11 punts) i això és molt difícil de defensar. Ah, i perquè hem fet una pròrroga per emmarcar.
Què us volem dir?. Doncs que hem de canviar el xip, que hem de desitjar la pilota sempre, en defensa i en atac i que ningú ens la regalarà, i que quan abans entenguem que aquest any toca patir més a la pista i lluitar més per aconseguir el premi, abans serem millor equip. Sinó serem aquell equip que quan el deixen jugar ho fa molt bé, però quan no...
Felicitats i dimarts continuem treballant.
Comentaris