Partit a casa on ens enfrontàvem al CEB Girona C, equip situat per sota nostre a la classificació però que sabíem que no seria gens fàcil i que hauríem de fer un partit molt complert si volíem aconseguir un resultat positiu.
Ha estat un bon partit en línies generals, igualat fins que l’equip rival ha trencat el partit a la segona part. Bones accions defensives i d’atac però hem baixat els braços abans d’hora degut a la falta d’encert nostre i això ha provocat moltes errades defensives per falta de concentració.
I és que, és el que ens falta: constància, regularitat. Tenim quarts o estones de partit que juguem mot bé a bàsquet però en un vist i no vist canviem el xip i estem irreconeixibles. A aquestes alçades de temporada ja hem vist les dues situacions: què passa quan som irregulars i què passa quan no. Sabem quin camí volem agafar, el com és la part difícil, però entre tots ho intentarem trobar-hi solució.
Deixant de banda el partit, no m’agradaria acabar la crònica sense acomiadar-me d’en Sergi Caselles, que deixa l’equip i el qual li tinc molta estima doncs va ser un dels primers jugadors que vaig començar a entrenar quan vaig arribar al club. Quins records i quin fred entrenant a la pista dels Pins!
Crec que parlo en nom de tot l’equip i del club quan dic aquestes paraules:
Sergi, gràcies pel temps que ens has dedicat i per tot el que ens has aportat tant a dins com fora de les pista. Et trobarem a faltar als entrenaments i partits, però que escollim camins diferents no és excusa per deixar de veure’ns! Et desitgem que tinguis molta sort, trobis el que de veritat t’agrada i siguis feliç!
Ha estat un bon partit en línies generals, igualat fins que l’equip rival ha trencat el partit a la segona part. Bones accions defensives i d’atac però hem baixat els braços abans d’hora degut a la falta d’encert nostre i això ha provocat moltes errades defensives per falta de concentració.
I és que, és el que ens falta: constància, regularitat. Tenim quarts o estones de partit que juguem mot bé a bàsquet però en un vist i no vist canviem el xip i estem irreconeixibles. A aquestes alçades de temporada ja hem vist les dues situacions: què passa quan som irregulars i què passa quan no. Sabem quin camí volem agafar, el com és la part difícil, però entre tots ho intentarem trobar-hi solució.
Deixant de banda el partit, no m’agradaria acabar la crònica sense acomiadar-me d’en Sergi Caselles, que deixa l’equip i el qual li tinc molta estima doncs va ser un dels primers jugadors que vaig començar a entrenar quan vaig arribar al club. Quins records i quin fred entrenant a la pista dels Pins!
Crec que parlo en nom de tot l’equip i del club quan dic aquestes paraules:
Sergi, gràcies pel temps que ens has dedicat i per tot el que ens has aportat tant a dins com fora de les pista. Et trobarem a faltar als entrenaments i partits, però que escollim camins diferents no és excusa per deixar de veure’ns! Et desitgem que tinguis molta sort, trobis el que de veritat t’agrada i siguis feliç!
(1, 2, 3, Vilafant! Duro!)
Comentaris