Jugàvem partit a Vilafant. Personalment, el pitjor de la temporada.
El resultat és indiferent, però les circumstàncies del mateix sí que són per analitzar. Com sempre dic venim a jugar a bàsquet per passar-nos-ho bé, però si estem en un club federat s'ha de lluitar i competir fins al final.
Dissabte es va donar la circumstància que els tres nens de l'equip, van anar a jugar amb el masculí, per tant es quedàven les noies soles amb el reforç de l'escoleta, gràcies Ariadna i Roger per venir.
Aparentment era un partit on hauríem d'haver jugat de tu a tu contra el rival, ja que eren nens d'escoleta, nascuts el 2010, per tant més petits que moltes de les nostres jugadores.
Felicitar en primer lloc l'equip de les Escolàpies, bravo per la lluita i l'actitud.
Per contra, el Vilafant va venir a caminar, i això es reflecteix en el parcial de dos quarts, el tercer i el cinquè....39-0!, poca cosa a dir.
En fi noies, l'any que ve sereu premini femení i els nois tampoc hi seran per treure-us les castanyes del foc. Com deia un gran gurú del basquet, "Tal i com s'entrena, és tal i com es juga".
Ens veiem dilluns, i espero amb ganes de passar-nos ho bé, però sobretot esforçant-nos al màxim.
Comentaris