Després d'una embranzida final molt forta, una petita pausa i la confirmació de la permanència.
Portàvem una sèrie molt bona de partits competits amb una ràtio molt alta de victòries, i ens plantàvem amb possibilitats de seguir a segona sense la necessitat de jugar fases.
Ens quedaven 3 partits, Ceset a fora, Sant Narcís a casa i Sant Celoni fora o el que és el mateix un partit a fora contra un rival similar a nosaltres i a qui ja havíem guanyat la primera volta, un partit a casa contra el tercer classificat amb qui tot i competir ja havíem perdut i un últim partit a fora contra un equip de la zona alta amb qui ja havíem patit.
De totes les possibilitats la que menys volíem era jugar-nos no jugar fases a l'últim partit a fora i contra el Sant Celoni, i de les que més factibles ens semblaven era la de guanyar al Ceset i no dependre d'altres resultats.
I no va ser ni l'una ni l'altre.
Amb el Ceset es van ajuntar totes les coses dolentes que ens podien passar, per un costat un partit travat i lent, amb molt poca anotació i on cap dels nostres "killers" va tenir el dia. Percentatge de tir exterior anormalment baix i un final a cara o creu on cap de les últimes quatre accions del partit ens van anar a favor. A més a més, i en la meva opinió contra pronòstic, el Granollers guanyava allargant una setmana més les seves possibilitats i el Cassà perdia afegint un nou actor a la pel·lícula.
En resum la setmana acabava malament o gris, més o menys com el nostre partit.
Tot al contrari que la setmana següent on ens valia tant la nostra victòria, que va ser l'únic objectiu i en l'únic partit on teníem alguna cosa que dir, com les de Granollers o Cassà.
El Granollers perdia contra el Malgrat, resultat que jo vaig saber poc abans de començar el nostre partit, i alguns jugadors, en contra la meva voluntat durant el mateix. L'objectiu però era el mateix, per respecte a la competició i al treball de tot l'any, i a la possibilitat de tenir, com a mínim les mateixes victòries que derrotes el nostre primer any a segona.
Obviar que el Sant Narcís va venir amb baixes no seria just, així com que van competir i tenir opcions més que fermes per endur-se el matx.
Amb un principi molt elèctric amb molts punts d'un i altre costat, vam demanar a l'equip ajustar la defensa per ser més durs i emmotllar-nos tant a la intensitat que estava tenint el matx com als intangibles del mateix, i crec que així va ser. Vam aconseguir una bona renda que girava al voltant dels 10 punts.
Però ja a finals del tercer quart i en especial el quart vam baixar l'anotació, tots dos equips, i un encert millor en el llançament exterior va fer que el Sant Narcís s'apropés al marcador poc a poc. L'últim quart el Sant Narcís va tancar molt més la seva defensa fet que ens va obligar a anotar 6 dels 10 punts que vam fer des del tir lliure i on ells van anotar quasi el doble (19). Aquests 6 punts a més van ser un 6 de 13 amb un 0 de 4 final que ens hagués estalviat la pròrroga, ells van fer un 5 de 9 en el mateix període anotant l'últim que ens portava a la pròrroga.
La pròrroga però va ser una altra vegada nostra, vam tornar a anotar, 14 punts en 5 minuts quan n'havíem fet 10 en 10 minuts, vam tornar a llegir bé els intangibles del partit i vam deixar en 3 punts el Sant Narcís.
Bona feina permanència assegurada i ara anem cap a Sant Celoni per lluitar del 5è al 8è lloc en una primera temporada a segona que ha sigut molt i molt meritòria. Una lliga tant apretada i dura que hem sabut competir i superar els objectius de màxims que ens havíem proposat.
La temporada quasi s'acaba i farem balanç, carta als reis, i tot el que faci falta, però primer cal acabar amb bon sabor de boca, amb la feina feta però sense deixar de banda tot el que ens ha portat fins aquí. El treball, treball i treball de sempre i la bonica iniciativa dels jugadors de voler fer un homenatge a tots els companys que han posat el granet de sorra per ser on som. Quin goig tornava a fer el Joel Gonzàlez!
Felicitats! i gràcies per tot.
Seguim.
Comentaris