Ens esperàvem un Salt amb el qual havíem de tenir un partit igualat i què, si lluitàvem, jugàvem en equip i en el tir apuntàvem al “quadrat màgic”, tindríem opcions d’emportar-nos el partit.
Tot lo anterior se’n va anar pel terra als dos primers quarts. Quan l’àrbitre va tirar la pilota amunt al primer quart, a totes us van entrar excuses: si són més altes, si corren més, si son més bones, si em piquen, si el cabell se’m posa a la cara,... Va ser molt frustrant veure com perdíem la pilota i caminàvem mentrestant elles corrien cap a fer cistella. Resultat de tot lo anterior: 23-6 al final del segon quart.
Ai las, a partir del tercer quart vau aparèixer al partit, vau lluitar cada pilota, us vau pasar la pilota jugant en equip sense cap mena egoisme, vau posar velocitat,... en resum, vau jugar com sabeu, amb les nostres limitacions, però sense cap mena de còmplexe.
Això va fer que el partit s’igualés guanyant 4 dels 6 darrers quarts, però amb un punt el qual no vam millorar respecte els dos primers quarts i que ens va impedir tenir opcions endur-nos el partit: l’ús del quadrat màgic. Si estic sola, acabo en entrada i no en un tir de 3-4 metres, quan llenço dins la zona busco el quadrat, i així anar fent.
En resum, esperem que hagueu aprés la lliçó aquesta setmana i que en els propers partits ens passi en menor mesura.
Bona setmana i visca el Vilashow!!!
Comentaris