Aquest passat diumenge hem anat fins a Girona per participar a la primera trobada Edubàsquet d’aquesta temporada.
Anem amb Nora, Gil, Miquel, Èric, Hugo, Albert, Lluc i Bernat.
L’objectiu amb el que ens presentem a jugar els dos partits de la trobada és continuar amb el procés aprenentatge que estem fent als entrenaments, viure la experiència d’un partit de bàsquet (la meitat dels nostres debuten en un partit), començar a aprendre els hàbits previs i posteriors a un partit, el saber estar a la banqueta durant el mateix, el respecte que hem de tenir a l’àrbitre i als jugadors de l’altre equip i, sobretot, passar-ho molt i molt bé.
Els dos partits els juguem contra equips del Vedruna formats per nenes i nens que fan segon de primària (nosaltres nomes tenim un de segon). Per tant, al repte de ser novells, s’uneix que son mes grans edat i físicament. Però a l’hora de jugar aquesta diferència edat i física l’hem superat amb una entrega i lluita molt gran, amb ganes de voler tenir la pilota, mirant de passar-nos-la i mirant de defensar cadascú al seu (això m’ho sentireu dir tantes vegades...).
Amb tot això, els partits han estat competits (més el segon que el primer), hem après què passa si correm amb la pilota i no botem, si botem sempre amb la mateixa mà i, també hem aprés que la pilota va més ràpid si la passem que si creuem la pista botant com un “yoyo”.
També hem vist cistelles, alguna passada increïble i voler provar el bot amb la mà que no domino, el que ha deixat bocabadat a mes un familiar.
En resum, una molt bona experiència on tots hem gaudit molt. A continuar amb les ganes aprendre.
Properament més.
Anem amb Nora, Gil, Miquel, Èric, Hugo, Albert, Lluc i Bernat.
L’objectiu amb el que ens presentem a jugar els dos partits de la trobada és continuar amb el procés aprenentatge que estem fent als entrenaments, viure la experiència d’un partit de bàsquet (la meitat dels nostres debuten en un partit), començar a aprendre els hàbits previs i posteriors a un partit, el saber estar a la banqueta durant el mateix, el respecte que hem de tenir a l’àrbitre i als jugadors de l’altre equip i, sobretot, passar-ho molt i molt bé.
Els dos partits els juguem contra equips del Vedruna formats per nenes i nens que fan segon de primària (nosaltres nomes tenim un de segon). Per tant, al repte de ser novells, s’uneix que son mes grans edat i físicament. Però a l’hora de jugar aquesta diferència edat i física l’hem superat amb una entrega i lluita molt gran, amb ganes de voler tenir la pilota, mirant de passar-nos-la i mirant de defensar cadascú al seu (això m’ho sentireu dir tantes vegades...).
Amb tot això, els partits han estat competits (més el segon que el primer), hem après què passa si correm amb la pilota i no botem, si botem sempre amb la mateixa mà i, també hem aprés que la pilota va més ràpid si la passem que si creuem la pista botant com un “yoyo”.
També hem vist cistelles, alguna passada increïble i voler provar el bot amb la mà que no domino, el que ha deixat bocabadat a mes un familiar.
En resum, una molt bona experiència on tots hem gaudit molt. A continuar amb les ganes aprendre.
Properament més.
Comentaris