Han jugat: Paula, Genís, Bruna, Agnès, Arnau, Ona, Javi, Rafa, Laia i Martí.
En tot partit de bàsquet hi ha certes coses que no poden fallar i sempre han de ser-hi presents. Estic parlant d’actitud, concentració, confiança i generositat.
La primera és inherent a cadascú de vosaltres i és complicat treballar-la. Per tant, és la vostra missió i hauria de ser el vostre primer objectiu. La segona és exactament igual. La qüestió és que per ajudar-vos a tenir actitud i concentració des de la banqueta ho haig de fer cridant i això mai pot ser bo. No rebreu els meus consells o les meves correccions de manera positiva si us estic constantment cridant. Per tant, és hora que això ho comenceu a practicar i treballar vosaltres i cal començar pels entrenaments. Ja no només són eines pel bàsquet.
La tercera és complicadíssima i molt més en aquesta edat. Ha de ser un treball personal però també és molt important l’entorn, la gent que us envolta perquè pot contribuir a que en tingueu i molt fàcilment us la pot robar/destruir. Els entrenadors us animem i motivem a que us equivoqueu. Com bé vaig dir fa poc, no hi ha manera d’aprendre si només fem allò que sabem fer o si, simplement, no fem res. Entre vosaltres us hauríeu d’animar més perquè una paraula de recolzament mai fa mal.
La quarta, en l’àmbit del bàsquet, suposo que va lligat a l’edat tot i que els grans en solem tenir poca també. No vulgueu arreglar el món (partit) vosaltres sols. També us vaig explicar que la sinergia entre vosaltres (la unió) és més poderosa que l’esforç individual. Heu d’aprendre a compartir, perquè fent-ho veureu que és més fàcil i, a la vegada, més gratificant.
Aquí van les meves quatre aportacions com a conseqüència del que crec que va fallar al partit dissabte. Com podeu veure, cap d’elles és exclusiva del bàsquet i no parlo ni de tècnica ni de tàctica. Sou petits i el més important és treballar aquests fonaments perquè sense això no podreu avançar ni millorar en res, no només en bàsquet. Pel que fa a la resta, anirem aprenent.
En tot partit de bàsquet hi ha certes coses que no poden fallar i sempre han de ser-hi presents. Estic parlant d’actitud, concentració, confiança i generositat.
La primera és inherent a cadascú de vosaltres i és complicat treballar-la. Per tant, és la vostra missió i hauria de ser el vostre primer objectiu. La segona és exactament igual. La qüestió és que per ajudar-vos a tenir actitud i concentració des de la banqueta ho haig de fer cridant i això mai pot ser bo. No rebreu els meus consells o les meves correccions de manera positiva si us estic constantment cridant. Per tant, és hora que això ho comenceu a practicar i treballar vosaltres i cal començar pels entrenaments. Ja no només són eines pel bàsquet.
La tercera és complicadíssima i molt més en aquesta edat. Ha de ser un treball personal però també és molt important l’entorn, la gent que us envolta perquè pot contribuir a que en tingueu i molt fàcilment us la pot robar/destruir. Els entrenadors us animem i motivem a que us equivoqueu. Com bé vaig dir fa poc, no hi ha manera d’aprendre si només fem allò que sabem fer o si, simplement, no fem res. Entre vosaltres us hauríeu d’animar més perquè una paraula de recolzament mai fa mal.
La quarta, en l’àmbit del bàsquet, suposo que va lligat a l’edat tot i que els grans en solem tenir poca també. No vulgueu arreglar el món (partit) vosaltres sols. També us vaig explicar que la sinergia entre vosaltres (la unió) és més poderosa que l’esforç individual. Heu d’aprendre a compartir, perquè fent-ho veureu que és més fàcil i, a la vegada, més gratificant.
Aquí van les meves quatre aportacions com a conseqüència del que crec que va fallar al partit dissabte. Com podeu veure, cap d’elles és exclusiva del bàsquet i no parlo ni de tècnica ni de tàctica. Sou petits i el més important és treballar aquests fonaments perquè sense això no podreu avançar ni millorar en res, no només en bàsquet. Pel que fa a la resta, anirem aprenent.
Comentaris