Un partit més. Comencem a arribar al final de la temporada i com bé va dir en Manel, hi ha millores. Sempre n'hi poden haver més però l'important és que n’hi hagi i més a aquesta edat. No ens hem convertit en jugadors i jugadores complets i acabats, només faltaria, però les petites coses que estem aprenent no les hem de deixar perdre. A vegades us bombardegem amb moltíssima informació i és normal i comprensible que no la capteu al 100%. Però si de cada 4 o 5 coses n’apreneu 1 personalment estic satisfeta.
D’aquest partit us heu de quedar amb què la pilota circula més ràpid per l’aire que pel terra, és a dir, passant-la que botant. I fent això el bàsquet és més divertit. Hi ha jugadors que es pensen que lluiten contra el món sols i quan veieu i entengueu que compartir no és símbol de debilitat sinó de fortalesa podreu créixer com a jugadors. La generositat i la solidaritat demostren més poder que l’egoisme, en tots els aspectes de la vida. Això, com també va dir en Manel, ho aprendreu equivocant-vos. Mai ningú us dirà res si us equivoqueu sempre i quan de l’error n’aprengueu.
Comentaris