Sènior masculí: B.Vilafant 68

Bàsquet Vilafant – 68 – Paulí (2), P. Capel (-), Aleix (17), Brun (2) i Parra, À (3) – cinc inicial –Adrià (20), Pere (16), P. Castillo (4), Sergi (4), Burgas (-), Comerma (-) i P. Batlle (-) . 30/43 TL, 16/42 Tirs de 2, 2/10 Triples, Adrià i P.Castillo. 23 Faltes, Cap Eliminat. 38 rebots, 29 Def (Brun 7), 9 Of (3 Pere).

B.C. Maçanet – 66 – Roca (12), Bota (2), Vera (-), Arroyo (9) i Gubert (5) – cinc inicial – Soms (2), Ruhi (8), Ruscalleda (-), Gonzalez (5), Danés (23) Casadevall (-). 15/24 TL, 1 Triple, Danés. 31 Faltes, 3 Eliminats, Arroyo al 38’ i Roca i Gubert al 40’.

Parcials: 9-14, 17-18 (26-32), 22-17 (48-49), 20-17 (68-66)

Molt poc públic, en el partit més igualat de la temporada de l’equip al pavelló de Vilafant. L’hora i la manca d’hàbit no deuen haver convidat a superar els 50 espectadors.

Partit condicionat per les baixes de 3 jugadors claus en la direcció de l’equip i en la intensitat defensiva que han condicionat el joc durant tot el partit. A més, el rival es troba a la cua de la taula classificatòria, fet que segur que ha portat a algun jugador a no entrar prou concentrat al partit.

Un Maçanet, per cert, que en cap moment ha donat sensació de ser pitjor que qualsevol altre equip de la nostra lliga, amb un bon base, en Roca, a qui segurament la seva eliminació el 38’ amb 61-65 al marcador, ha ajudat a que no anotessin cap cistella més i amb un Noel Danés, segurament el millor pivot de la lliga i se’ns dubte el millor del partit, que tot i els seus 36 anys, ha demostrat que el seu bagatge a Copa Catalunya en els millors anys del CB Blanes compta més que la seva edat.

Per part nostre, molt poc encert en atac (0 punts al 5’), en bona part dels dos motius exposats anteriorment. Els problemes de direcció no venien tant pel fet que fossin jugadors júniors qui fessin la funció de base, sinó per l’anarquisme de la resta de l’equip al no tenir els seus referents. Només l’encert d’en Pere, l’Adrià i en Sajet, aquest darrer, jugant segurament el partit més complert de la temporada, en atac i defensa, ha permès posar-nos en el partit i no permetre que la diferència superés els 6 punts en contra, però quan rotaven, no trobaven anotadors, i el pitjor, tampoc defensors. Els interiors selvatans han estat clarament superiors als nostres, tant en intensitat com en aportació. Hem acusat els errors comuns d’aquest tipus de partits, allò del “si el rival pica jo m’aparto” i el que passa és que el rival cada vegada pica més i jo rebo menys pilotes en bones condicions. Aquí ens haurien de preguntar qui creia que seria fàcil abans de començar, ja que uns pensaven més en altres partits i altres allargaven la migdiada, i nois, després canviar el xip a mig partit costa molt.

La clau de la victòria l’hem de trobar en petits detalls, com un bàsquet al darrer segon del 3r quart de l’Àngel en alley-hoop gràcies a la lluita incansable en el rebot d’en Paulí i a l’encert en el tir lliure a la segona part 21/25, però en especial en els darrers 5’ (13/14) que ens ha permès remuntar el partit.

Toca estar molt més concentrats i més ara que ens venen dos partits fora de casa amb rivals molt complicats, CB La Cellera i CB Santjoanenc.