Crònica de la Final de Catalunya del Cadet Interterritorial: una gran final i una gran temporada!

ESCENARI PERFECTE PER A TANCAR UNA TEMPORADA FANTÀSTICA


Encara recordo els dubtes que teníem, al final de la temporada passada, quan es va decidir que jugaríem a Barcelona. Pares, jugadors i entrenadors, l’únic que no dubtava era un tal Mallorquí.

Veníem de fer una gran temporada, quedant tercers a nivell A de Girona, amb un equip bàsicament de primer any. Per qüestió d’edat perdíem els tres Paus i en Cuit, però fitxàvem en Pau del Roses i pujava del preinfantil el Petit Geni (ara ja s’ha fet gran).

Arnau, Martí, Lluc, Guillem, Petit, Andreu, Sergi, Kike, Capi, Marc i Gascon. Aquest era l’equip que tenia el repte de representar el nostre club a Barcelona i intentar jugar a interterritorial.

Però no tot són flors i violes, després d’una primera fase, on es va competir tots els partits, la quarta posició ens enviava a nivell A Barcelona. Jugar a Interterritorial queda pendent.

Però si una cosa ha fet aquest equip, és no parar de créixer i jugar cada cop millor. Després d’una segona fase molt bona, però amb alguna derrota dolorosa, ens jugàvem la classificació per la fase final en la última jornada. La derrota del Sant Quirze davant del Girona ens obria les portes a la fase final d’Horta.

A Horta es va veure l’evolució d’aquest equip, una fase final excepcional, on l’equip es va destapar en atac, i que ens va permetre aixecar la primera copa de la temporada i anar a Cadaqués, sí Cadaqués, al costat de casa. Qui collons es pensava el mes de setembre que jugaríem una fase final de Catalunya a Cadaqués (ni en Mallo).

Semifinal: TGN Bàsquet A 52 – B.Vilafant 77
Final: CB Salt A 45 – B.Vilafant 61

Potser en aquesta fase final no vam fer el nostre millor joc, els nervis van estar més presents que a Horta on vam jugar sense tanta pressió. Per sort, la qualitat d’aquests jugadors es va imposar, davant de dos grans equips, sobretot el Salt equip invicte a Girona. Des de d’aquí us felicito per la vostra temporada.

Però davant d’aquesta afició, que no va parar d’animar durant els dos partits no podíem perdre. El partit de l’afició el teníem guanyat amb escreix. Només faltava rematar a la pista i aquests jugadors són com l’afició, no fallen. No ens podíem quedar sense castells. Moltes gràcies Vailets de l’Empordà.

Si Cadaqués és un lloc fantàstic, per nosaltres serà mític. Aquesta experiència la portarem sempre a dins i tots els que vareu venir a animar l'heu fet molt més gran. Moltes gràcies.

Aquest títol és el RESULTAT del treball fet durant anys i sobretot és el RESULTAT d’una idea de club que dos “bojos” van tenir ja fa uns anys.

El que fa diferent aquest club és la gent que el forma. La FAMÍLIA del VILAFANT. 
Un club on l’únic objectiu és que tots els jugadors millorin (molts eren a les grades). 

Un club on l’important són els de baix (aquí els sèniors animen els cadets, a Barcelona o a l’Empordà). 

Un club del que et sents orgullós de formar part .

VISCA EL BÀSQUET VILAFANT


Ben aviat, penjarem més fotos!

Comentaris

Gracies a la directiva i sobre tot els entrenadors per portar aquest nois tant amunt, i felicitar als jugadors que han fet una gran temporada, els pares em patit molts nervis ,us agrada guanyar als minuts finals, pero ha valgut la pena. Ara toca anar a Andorra, i disfrutar de un bon estiu, esperant al setembre per tornar a començar.
Amunt Basquet Vilafant
cio vallmajo ha dit…
Estem orgullosos, de ser del vilafant, i amb aquestes paraules d'elogi, cap a l'afició, m'emocionat.
Visca el bàsquet vilafant.
Seguirem animant, sempre que fagi falta.
Anònim ha dit…
M'encanta la crònica. Dius moltes veritats.
Endavant sempre amb el BÀSQUET VILAFANT !!!