Sènior masculí: Bàsquet Vilafant 72 – Athlètic Silenc 64

Bàsquet Vilafant 72 – Casteys (8), Nebot (3), Sergi (4), David (16), Mark (8) – cinc inicial – Paulí (8), Albert (4), Aleix (2), Pere (10), Àngel (2), Youssef (7) i Manel (-). 14/27 TL, 23/43 T2, 4/12 
T3, 4 Triples, 3 David i 1 Mark. 28 Faltes, Cap Eliminat

Athlètic Silenc 64 – Aymerich (7), Espinal (2), Cano (9), Pons (15), Antoja (2) – cinc inicial – Quintana (6), Coma (3), Calders (1), Ros (7), Riera A (-) i Riera, B (13). 14/29 TL, 4 Triples, 3 
Riera, B i 1 Cano. 27 Faltes, 1 Eliminat, Riera, B al 40’. 

Parcials: 20-15, 12-10 (32-25), 23-6 (55-31), 17-33 (72-64)

Nova victòria a casa, davant un rival que ens trobàvem 2 anys després i on quedàvem 4 jugadors per banda des de la darrera experiència. Per part seva, queden els 4 veterans, fent que la seva personalitat, com equip, hagi variat poc passat aquest temps.

Bon inici partit 10-2 al 4’ que tot i la seva reacció ens ha permès tenir sempre un avantatge de 3-5 punts fins al inici del segon quart. Llavors, un altre parcial de 7-1 ens ha permès treballar amb avantatges de 7-10 punts. Tot i això, la superioritat en el joc era clara i el marcador no l’acabava de reflectir “gràcies” als 14 rebots perduts en defensa (9 al segon quart). 

Només havíem de millorar en aquest aspecte, el rebot defensiu. Dit i fet, ha estat no donar segones opcions (només 4 de perduts a la segona part) i hem matat el partit. Tercer quart per saber quin és el camí a seguir, defensa, rebot, transició, circulació de pilota i 23-6, què volem més? Sembla que no res. Ja està, cap a casa, ai no, que queda un quart encara. Els 5 primers minuts els hem anat passant (65-43 al 35’) però a partir del 33’ ja no teníem bones sensacions, com que no defensàvem, ja no podíem córrer i la zona se’ns feia feixuga i llavors apareixen les pors. Cap més bàsquet fins al final del partit, i entrem al darrer minut 67-61 amb 2/10 en TL en el que portem de quart, per sort (de fet, per encert), en Youssef no ha perdonat en el darrer minut amb un 7/8 i la victòria, més que merescuda, s’ha quedar a Vilafant, però no es poden baixar els braços ni la intensitat pensant que ja estem i que si m’esforço menys, el rival serà més “agraït” i s’oblidarà de mi.

Comentaris