Júnior masculí: CB Calella 72 – B.Vilafant 53

Parcials: 16-17, 26-10, 15-13, 15-13.

Un altre partit contra un equip de dalt de la taula, un altre partit decidit per deu minuts dolents.

A nosaltres com sempre ens costa un món anotar, el nostre millor període el primer, un parcial de 16 -17 merescut amb una sortida intensa en atac i en defensa. Durant aquests primers deu minuts ja vam veure que físicament estan un punt per sobre nostre, però els plantem cara i juguem de tu a tu. En canvi a la segona part ens comencem a emporuguir perquè pugen un esglaó la intensitat i el resultat és reflexa al marcador, parcial de 26-10 amb el que representa per nosaltres anar a sota 15 punts a la mitja part.

Després d'això no hi ha més història: dos parcials idèntics de 15-13 per acabar 72-53 al final del partit. A mi el que em preocupa de la derrota no és la diferència de 19 punts, el que em preocupa és la nostra anotació. Portem un tram molt llarg de temporada i es repeteixen els mateixos errors i quan un equip ens puja l'exigència física patim, fem un pas enrere i no prenem decisions valentes. Ens perdem en queixes inútils, rectifiquem tirs en els que tenim avantatge i als contactes d'1x1 sempre ens separem de la cistella.


Tenim tirs lliurats i no els fem per falta de confiança, ens fan molts minuts de zona i només tirem 6 triples (tirem, no fem), a més tenim un sistema per atacar-la i sempre que seguim les pautes fem mal. Fa molts dies que perdem partits amb els mateixos errors. Ja vaig dir que per guanyar hem de fer punts i que per fer punts hem de tirar, hem de saber les nostres limitacions però no ens podem posar límits.

Com sempre els punts claus de la derrota tenen més a veure amb el que fem nosaltres que amb el que fan ells: 21/61 de tir de dos amb més de deu errors de cistelles fàcils (20 punts), 8/14 tirs lliures (una mica per sobre de 50%), 17 rebots defensius perduts (sabem el que hem de fer i quan el fem no perdem tants rebots).


El pitjor és que acabem competint la majoria dels partits amb idèntics resultats, derrotes. El millor és que crec que aquesta dinàmica la podem canviar: hem passat el cim de la muntanya i ara fa baixada i com diu el gran Palol no hi ha victòria sense derrota.








Fotos: Lluís Castillo. Més imatges, aquí.

Comentaris