Mini masculí: Bàsquet Vilafant taronja - BC Torroella

Avui la crònica serà una mica diferent i ja m'ho permetreu.

Els que la llegiu normalment sabreu que tendim a escriure-la en tercera persona, i avui em saltaré aquesta norma, crec que les raons s'ho valen.

En primer lloc, crec que és de justícia reconèixer quan un s'equivoca, i jo avui m'he equivocat, i m'agradaria disculpar-me; no estic d'acord amb la manera de dirigir que hem vist avui (i no em refereixo a l'arbitratge, que prou feina ha tingut), però no haig de deixar endur-me per les dinàmiques que alguns creen, i no tornarà a passar.

En segon lloc, que avui a la crònica no us parlaré gaire de bàsquet perquè em sembla que no podria valorar tècnica i tàcticament el partit sense entrar a discutir alguns conceptes que crec que nens amb un nivell normal de bàsquet normalet, no han de utilitzar fins que en dominen d'altres que els serviran per a tota la vida, només per "guanyar" un partit. Però al final això és un joc i cadascú el juga com pot, o com sap.

De qui sí us parlaré és dels nens del mini, un grup de 16 que juguen separats els dissabtes, jo tinc la sort de planificar i pensar, què i com vull que treballin. I dirigir-ne uns quants el cap de setmana.

En aquest fantàstic viatge m'hi acompanyen dos entrenadors més i tot un club, amb l'única idea que els protagonistes siguin ells, els nens i les nenes del bàsquet Vilafant, un club modest i treballador, al servei dels nens i nenes.

I avui, el dia que quasi creuo la línia vermella, un grup de nois m'ha donat una lliçó que mai oblidaré, avui és el dia en que tinc més clar, malgrat l'acta del partit posi el contrari, que hem guanyat. 

Perquè tinc la sort i l'honor de formar part d'un equip, d'un grup d'entrenadors i d'un club que tenim clar que per guanyar val tot, però que guanyar no és el que posa al final d'una acta sinó el que queda en la motxilla de tots els jugadors, els bons i els no tan bons, els que són i els que seran.

Per tot això i per "el gran regal" que m'han fet els marrecs avui, i ara encara més, espero el dimarts, per donar-los més 

Treball, treball i treball
Molt bon cap de setmana a tots.





Fotos: Àfrica Jou.

Comentaris