Han jugat: Albert, Ciro, Dani, Nico, Rubén, Toni, Adrià, Emma, Núria, Ruth i Jordina.
Encarem la tercera jornada jugant a casa contra l’Adepaf. Un equip molt ràpid i intens, però tot i així hem donat guerra.
Bé guerra, guerra hem donat al final del partit, ja que a la primera part hem sortit ben adormits. En atac no ens oferíem al nostre company, passàvem la pilota i ens quedàvem quiets i a més a més botàvem i miràvem a terra. Ens costava molt encarar cistella i quan intentàvem aixecar el cap, no protegíem la pilota cosa que provocava contraatac de l’equip rival.
D’aquesta primera part la defensa se salva (d’aquella manera), es van poder veure algunes ajudes (escasses, però) i un cop aconseguíem parar a l’altre equip perquè jugués en estàtic, aleshores sí que estàvem més a sobre.
Ara, si hem de destacar algun moment del partit, sense cap mena de dubte ens quedem amb els darrers quarts. Semblàvem un equip totalment diferent al de l’inici del partit. Atacant estàvem més organitzats, passàvem i tallàvem creant jugades molt bones. Aixecàvem el cap quan teníem la pilota i abans de posar-nos a botar, fet que ens permetia veure el moviment dels nostres companys i realitzar molt bones passades que sovint acabaven en bàsquet.
En relació amb la defensa; vam millorar considerablement el control del rebot, arribant a tenir segones opcions fàcils. A més a més, les ajudes que demanàvem que féssiu a principi del partit, es van poder veure en aquesta darrera part.
En definitiva, es notava molt que us ho passàveu molt millor al final del matx quan tothom estava concentrat en el que havia de fer que no pas al principi. I gràcies a aquesta concentració es van poder veure jugades realment maques. La pregunta és: per què ens feu patir així, si quan voleu sabeu jugar de “chapeau”?
Aprofitem per agrair tota la feina feta pel club en l’organització i preparació de la presentació dels equips del Vilafant per aquesta temporada.
Vam passar una tarda genial, moltes gràcies!!
Comentaris