Crònica Cadet masculí: B.Vilafant 2000 71 - 42 CB Arbúcies

El Cadet del C.E.Vilafant acaba la primera volta amb una còmoda victòria contra el Bàsquet Arbúcies. L’horari vespertí i la nostra estimada, o no tant, Tramuntana han fet que el partit fos fred i incòmode per ambdós equips, tot i així no ha impedit que els de taronja fessin un molt bon inici i posessin distàncies en el marcador des del primer quart.

A partir de llavors els selvatans han intentat competir a partir d’una zona 1-3-1 en que els de Jordi Burgas els hi ha costat moltíssim col·locar-se a la pista per tal d’atacar-la, tot i haver-la treballat bé durant els entrenaments. Un gran defecte d’aquest equip que durant la setmana no posen ni el mateix ritme ni la mateixa intensitat i s’autoconvencen que estan preparats, però un cop es posen l’equipatge, se’ls presenta un rival davant i hi ha un home de gris pel mig els costa Déu i ajuda utilitzar el cap i competir com realment haurien de saber. 

El partit va anar tant de més a menys que inclús l’equip visitant es va endur l’últim quart, però això no va impedir que els empordanesos sumessin la seva tretzena victòria cedint tan sols una derrota en tota la primera volta davant el totpoderós líder. Han de seguir preparant-se a consciència per quan arribi el moment plantar-li cara.

1x1
  • Gerard Santos (11) SOLDAT RAS: ho lluita absolutament tot durant absolutament tots els minuts que disputa, és un competidor nat, potser en cert moment un xic massa i tot. Encara espera que la seva germana el miri per dedicar-li el triple.
  • Arnau Pararols (2) FORA DE SERVEI: Intel·ligent i intens hauria de ser un luxe tenir-lo a la pista, però no acaba d’arreglar aquella petita i ximple peça que impedeix funcionar a ple rendiment tot el sistema.
  • Pep Sala (0) QUIXOT: Veu gegants on hi ha molins lliurant batalles que només existeixen a la seva imaginació i evidentment les perd totes. Una llàstima que no sigui conscient que es pot fer un partit més que correcte sense la necessitat d’anotar.
  • Nil Gironès (2) THE FUGEES: Segueix fent una enorme feina sense fer gota de soroll. Agafant els seus rebots, sumant les seves assistències i anotant els seus puntets sempre acaba matant suaument als seus rivals.
  • Ferran Baraut (2) EL RETORNO DEL JEDI: Per fi el tornem a veure vestit de curt! Un xic perdut i faltat de ritme ha pogut disputar els seus primers minuts després de molt temps, ara toca treballar de valent sota les ordres del Maestro Jedi Burgas per tornar a ser el referent que era.
  • Àlex Crespo (1) SLOWMOTION: Dirigeix molt bé, agafa rebots, genera joc i assisteix als companys de nassos. Llàstima que tot ho faci a dos o tres fraccions de temps inferior a la dels demés.
  • Pau Isidoro (5) E=MC2: Ha trobat la fórmula i la segueix aplicant. Sap com ha de jugar per ajudar als companys i trobar la seva recompensa en forma de triple, però hauria de ser conscient de la relativitat que suposa jugar 10 partits bons i seguir jugant igual, passarà de fer-ho molt bé a, pse, normal. Factor multiplicador ja!
  • Adrià Quintana (9) HAPPY FEET: Balla espectacularment bé a dins la pintura tot i que a vegades es deixa emportar massa per la música i acaba convertint un vals vienès en un "zapateao”. 
  • Àlex Palomeras (4) FIEBRE DEL SÁBADO NOCHE: Més discret que de costum ha fet un partit correcte, potser és que això de jugar un dissabte a les 19 fa que tingui el cap en altres plans.
  • Arnau Caritg (21) ENTRAMUNTANAT: No hi ha cap dubte que és un jugador amb mà esquerre i el referent total en atac, però això no treu que només que el bufin una mica el desestabilitzin completament. Li falta contundència tant en atac com en defensa, quan la tingui ja podran bufar tant com vulguin, convertirà la tramuntana amb una suau brisa.
  • Isma Torres (10) DESCARRILAT: Imparable al contraatac, no volem imaginar la de punts que acabaria fent si corregués pel carril que li toca i facilités més la passada del company. Passaria de ser un rodalies de la Renfe a un puntualíssim tren d’alta velocitat.
  • David Sedano (4) MAT: Podrà aportar més o menys a l’equip, però sap que el que és innegociable és la tensió en pista i la intensitat. Mantenint-les té molt de guanyat.







Fotos: Júlia.

Comentaris