Crònica Infantil femení: Bàsquet Vilafant taronja 14 - Citylift Unigirona GEIG 2003 64


Han jugat: Ingrid, Sara, Alena, Aina, Núria, Carla, Ruth, Mariona, Eva S., Xènia i Eva T. Baixa: Laura (lesionada).

Avui jugàvem contra el Citylift Unigirona GEIG 2003, el millor equip amb el que hem jugat aquesta temporada. Totes érem coneixedores de la seva qualitat, però això no ens ha d'influir en la nostra actitud a la pista. El primer quart ha estat l'únic que hem competit, acabant amb un 7-8. A partir d'aquí elles han anat apretant, creixent i mantenint una súperintensitat i nosaltres hem fet el procés invers: ens hem empetitit, hem tingut por i hem deixat, en general, de creure que podíem jugar un bon partit. Així ens han tancat marcador al cinquè quart. 

Hem tingut dificultats diverses durant tot el partit moltes fruit, evidentment, de que teníem davant unes jugadores superiors tècnicament, d'altres per la nostra manca de confiança i d'altres també per errors dels entrenadors. Els dos últims quarts hem tornat a jugar millor i hem aconseguit arribar a cistella d'una manera més fluïda. 

Ja ho hem parlat altres vegades, però l'actitud és clau i el que hem de tenir clar és que juguem a bàsquet i aquí no podem tenir por al contacte; i aquesta avui ha estat una tònica que s'ha repetit, amb l'excepció de l'Eva S. que ha fet una passa endavant en aquest aspecte. Por al contacte, mans toves, no anem a buscar el passe, algunes no corríeu a l'hora de baixar a defensar i d'altres saltàveu tard a l'ajuda. Amb això no volem dir que no us hi hagueu esforçat, però sí que estem convençuts que podem fer-ho molt millor.

Jugar amb els millors equips de Girona és un regal, una oportunitat per a millorar i créixer com a jugadores i com a equip; no podem tenir por, no tenim res a perdre i molt a guanyar. Aprofitem-ho a cada partit.

Moltes gràcies a la Xènia i l'Alena per l'esforç d'haver doblat després de la matinada que s'han fet! 

Dimarts continuem!







Comentaris