Han jugat: Ciro, Dani, Toni, Emma, Ruth, Núria, Carla, Damià i Jordina.
Partit molt intens el que vam viure dissabte passat contra el Cellera.
Vam sortir adormits, sense defensar i precipitant-nos en atac. No ens sortien les coses i només era per dos motius molt senzills: falta de concentració i ganes d’anar a per la pilota. Per sort, vam decidir despertar-nos i fer que guanyar el partit pogués ser una realitat.
Ens vam posar les piles de veritat i va ser llavors quan sí que érem un equip de cap a peus. Encaràveu cistella amb decisió, traient falta cada vegada i la majoria de vegades castigant als tirs lliures. En defensa, bé, es van veure moltes ajudes, llàstima que encara no baixem al balanç defensiu i els contraatacs del rival ens van fer molt de mal.
De totes maneres, el Cellera no va baixar el cap, tot el contrari. L’alta intensitat en defensa els permetia córrer el contraatac i no va ser dues o tres jugades que diguéssim... Així va ser com vam arribar al final del partit amb un empat en el marcador.
I és en aquest moment quan us he de felicitar, vau saber plantar cara als nervis i a la pressió que comportava cada passada, cada llançament, cada moviment. Qualsevol error podia tenir conseqüències en el resultat del partit. Tot i algunes precipitacions en atac quan anàvem guanyant i que ens van fer perdre pilotes molt valuoses, us he de felicitar per haver sabut encarar el partit en aquest moment tan difícil.
Aquest dissabte hem experimentat noves sensacions; què és tenir un públic que ens anima en tot moment i uns companys de club que fa que no només siguem 5 jugant.
Moltes felicitats i ja sabeu, el pròxim dia “a tope” des del minut 1.
Fins la setmana que ve.
Partit molt intens el que vam viure dissabte passat contra el Cellera.
Vam sortir adormits, sense defensar i precipitant-nos en atac. No ens sortien les coses i només era per dos motius molt senzills: falta de concentració i ganes d’anar a per la pilota. Per sort, vam decidir despertar-nos i fer que guanyar el partit pogués ser una realitat.
Ens vam posar les piles de veritat i va ser llavors quan sí que érem un equip de cap a peus. Encaràveu cistella amb decisió, traient falta cada vegada i la majoria de vegades castigant als tirs lliures. En defensa, bé, es van veure moltes ajudes, llàstima que encara no baixem al balanç defensiu i els contraatacs del rival ens van fer molt de mal.
De totes maneres, el Cellera no va baixar el cap, tot el contrari. L’alta intensitat en defensa els permetia córrer el contraatac i no va ser dues o tres jugades que diguéssim... Així va ser com vam arribar al final del partit amb un empat en el marcador.
I és en aquest moment quan us he de felicitar, vau saber plantar cara als nervis i a la pressió que comportava cada passada, cada llançament, cada moviment. Qualsevol error podia tenir conseqüències en el resultat del partit. Tot i algunes precipitacions en atac quan anàvem guanyant i que ens van fer perdre pilotes molt valuoses, us he de felicitar per haver sabut encarar el partit en aquest moment tan difícil.
Aquest dissabte hem experimentat noves sensacions; què és tenir un públic que ens anima en tot moment i uns companys de club que fa que no només siguem 5 jugant.
Moltes felicitats i ja sabeu, el pròxim dia “a tope” des del minut 1.
Fins la setmana que ve.
Comentaris