Crònica Cadet masculí 2000: Bàsquet Vilafant 95 - CB Blanes B 45

Gerard(21) , Arnau P.(3), Pep (17), Nil , Ferran(8) , Àlex C.(7), Pau (2), Adrià (12), Palo (6), Arnau
C.(7), Isma (8), David (4).

Partit en la línia dels últims, ascendent. El que hem reclamat durant tota la temporada, sembla que ho hem aconseguit: mantenir la intensitat i concentració durant 40 minuts. Al principi de partit us demanava acabar la temporada amb un gran partit, res a dir, la màxima anotació a estat en aquest partit. Al que hi hem de sumar concentració i intensitat.

No m'estendré més en el partit, hi aprofitaré aquesta crònica per fer un resum de la temporada.

Ningú esperava aquesta temporada, teníem clar que havíem d'estar a dalt de la classificació, però no a dalt de tot. Segur que tothom firmava aquest segon lloc. Com també és evident que quan el primer et queda ....... res aquí mateix, tots el voldríem. Però l'esport és així i el Sant Feliu ha sigut el millor i només ens queda felicitar-los per la gran temporada que han fet.

En que hem millorat? INTENSITAT.

Ara bé l'1x1 de la temporada:
  • Santos- BAD BOY - En teoria era un tirador, encara espero que em dediqui un triple, però al final ha sigut un tot terreny. Ell sol canvia un partit. La seva intensitat enganxa, i la resta no tenen més remei que seguir-lo.
  • Pararols- ANIMAL - el capità, una força de la natura imparable i el pitjor finalitzador de la història del bàsquet. Defensor incansable, si millora una mica en atac serà un espectacle.
  • Pep- DR. JEKYLL I MR HYDE - l'equip ha crescut en defensa quan ell ha crescut com a jugador. Talent i físic per jugar a bàsquet, ara li falta el cap. Per moments hem vist el millor d’ell i el pitjor.
  • Nil - MÀ DE FUSTA - el jugador més intel·ligent de l'equip en tots els aspectes, però amb un mà de fusta. Ningú genera tan com ell, però mai té el premi en forma d'anotació.
  • Ferran - SAM - ningú la toca com ell, quan està despert, ens i les enamora a tots. Per culpa d'un mal dit ens hem perdut els seus recitals mitja temporada.
  • Crespo - CHACHO - el caràcter en estat pur, o enganxa als seus companys o s’hi enganxa. La seva devoció per aquest esport el farà arribar lluny, sap de què va aquest joc, però li falta entendre el més bàsic, que la pilota ha d’entrar a l’anella. El dia que anoti serà chachismo pur.
  • Pau - MALABARISTA – Creiem que abans dels partits enlloc de talc s’unta les mans amb mantega. Enorme lector del joc, i sempre amb el rifle carregat per disparar des de la cantonada.
  • Quintana – HULK – Per l’equip es trenca les banyes i en trenca algunes si cal. Ho dóna absolutament tot quan està a pista, els dies que acaba el partit sense ser expulsat haurien de ser considerats festa nacional.
  • Àlex “TUTU” Palomeras - A la pintura podria ser membre del ballet nacional rus. Jugador revelació de l’any tot i que se li han acabat les piles abans d’hora, al febrer aproximadament.
  • Caritg – NOT IN MY HOUSE – Ho té tot. Tècnica, bona mà, molta qualitat i dos infinits braçosque són un autèntic malson pels seus rivals. Sempre tenim la farmaciola apunt per quan falla a sota l’anella.
  • Isma – STREETBALLER – Per ell el bàsquet és córrer, botar i esmaixar. No li demanis res més. Això sí, t’ho fa a la perfecció. No tanto corazón y un poquito más de cabeza.
  • Sedano – Sancho Panza – Fidel escuder. Ho donaria tot per l’equip i pel bàsquet. Molt de camí encara per recórrer. Ha d’entendre que una lesió no és la fi del món.

Comentaris