Jugadors: Daniel, Jan, Pau S., Albert, Àlex C., Àlex L., Isaac, Nil, Pau V., Adrià, Sergi A., Abush i Sergi C.
Iniciem la lliga com a locals amb un resultat positiu davant les Escolàpies Figueres. Bon partit en línies generals on hem anat de menys a més. S´han pogut veure bones sortides al contraatac (no hem de tenir por en finalitzar en segons quines ocasions) i un bon atac estàtic, el qual s’ha tocat de puntetes a hores d’ara i que per tant, manifesta l’excel·lent treball fet la temporada passada i anteriors on els jugadors han agafat alguns automatismes i juguen de memòria, entenent i complementant-se bé dins la pista. El ritme de partit però, no ha estat tant alt com es preveia i s’ha interromput sovint en part per l’excés de falta que hem comés (faltes innecessàries per posar mans o baixar braços) així com perquè abusem massa del bot i no aixequem el cap. I és que hem de circular molt més ràpid la pilota i jugar amb menys bot i més passades, les quals també hem de mirar de cuidar millor.
Els entrenadors repetim, seguirem repetint i repetirem encara més vegades: hem de posar una marxa més. O dues. Als partits i entrenaments. Semblem un cotxe que va afogat, a batzegades, i volem un cotxe revolucionat, que acceleri al màxim i en tot cas, si fa falta, sempre hi serem a temps de reduir.
I aquest ha de ser el camí a seguir, perquè un cop vist i analitzat interiorment el partit d’aquest dissabte, si tots hi posem sempre la intensitat que hi ha posat l’Isaac, defensem sempre l’1x1 amb la norma que tenim com ho ha fet en Pau S., anem sempre al rebot ofensiu com hi ha anat l’Albert, sortim sempre ràpid al contraatac com ha demostrat l’Àlex C., saltem sempre a la primera ajuda de la manera que ho ha fet en Nil, entrem sempre fort a cistella com ho ha fet en Pau V. i treballem sempre fort sense deixar d’intentar-ho encara que no ens surti com nosaltres voldríem com fa l’Adrià, n’estic convençut i no en tinc cap mena de dubte que aquesta temporada serà brillant i ens deixarà molt bones estones de bàsquet.
Felicitats pel partit i pel treball fet fins ara.
Dimarts hi tornem!
(1, 2, 3, Vilafant! Duro!)
Iniciem la lliga com a locals amb un resultat positiu davant les Escolàpies Figueres. Bon partit en línies generals on hem anat de menys a més. S´han pogut veure bones sortides al contraatac (no hem de tenir por en finalitzar en segons quines ocasions) i un bon atac estàtic, el qual s’ha tocat de puntetes a hores d’ara i que per tant, manifesta l’excel·lent treball fet la temporada passada i anteriors on els jugadors han agafat alguns automatismes i juguen de memòria, entenent i complementant-se bé dins la pista. El ritme de partit però, no ha estat tant alt com es preveia i s’ha interromput sovint en part per l’excés de falta que hem comés (faltes innecessàries per posar mans o baixar braços) així com perquè abusem massa del bot i no aixequem el cap. I és que hem de circular molt més ràpid la pilota i jugar amb menys bot i més passades, les quals també hem de mirar de cuidar millor.
Els entrenadors repetim, seguirem repetint i repetirem encara més vegades: hem de posar una marxa més. O dues. Als partits i entrenaments. Semblem un cotxe que va afogat, a batzegades, i volem un cotxe revolucionat, que acceleri al màxim i en tot cas, si fa falta, sempre hi serem a temps de reduir.
I aquest ha de ser el camí a seguir, perquè un cop vist i analitzat interiorment el partit d’aquest dissabte, si tots hi posem sempre la intensitat que hi ha posat l’Isaac, defensem sempre l’1x1 amb la norma que tenim com ho ha fet en Pau S., anem sempre al rebot ofensiu com hi ha anat l’Albert, sortim sempre ràpid al contraatac com ha demostrat l’Àlex C., saltem sempre a la primera ajuda de la manera que ho ha fet en Nil, entrem sempre fort a cistella com ho ha fet en Pau V. i treballem sempre fort sense deixar d’intentar-ho encara que no ens surti com nosaltres voldríem com fa l’Adrià, n’estic convençut i no en tinc cap mena de dubte que aquesta temporada serà brillant i ens deixarà molt bones estones de bàsquet.
Felicitats pel partit i pel treball fet fins ara.
Dimarts hi tornem!
(1, 2, 3, Vilafant! Duro!)
Fotos Jose Campos. Més imatges, aquí.
Comentaris