Gran cap de setmana que han passat els nostres minis a Andorra
El dissabte matí, després de jugar partit de lliga, amb 3 pròrrogues incloses, en Ciro, en Rubén, en Nico, en Jofre, l’Arnau, en Toni, en Neó, en Pep i l’Enric, pujaven als cotxes dels seus pares i cap a Andorra la Vella falta gent. Hi arribàvem just per la presentació del torneig a l’Estadi Nacional. Llavors vam anar a l’hotel a deixar les maletes i cap a Sant Julià de Lòria a participar dels concursos de triples i de Two Balls on en Jofre i l’Enric es van classificar per la final de dilluns. De retorn a l’hotel vam gaudir de taula comuna per menjar i habitacions compartides per xalar. El comportament exemplar dels 9 nens va ser present durant els més de 2 dies que va durar l’estada.
L’endemà començava la competició, enquadrats al 1r nivell dels 5 que tenia la categoria mini ens esperava la Selecció d’Andorra, AB Vendrell i el Pilar de València al pavelló d’Encamp on jugaríem els 4 partits. El reglament també era una novetat (4 parts de 10’ sense aturades, menys els darrers 2’)
Pel matí ens enfrontàvem a la Selecció d’Andorra, equip que juga a A-2 de Barcelona, amb qui vam jugar el pitjor partit, on, en especial a la 2a part, no vam saber atacar i quan ho vam fer, l’encert va ser nefast. Tot i això la derrota va ser mínima (31-34) gràcies a competir fins al darrer alè.
Per la tarda, qui ens esperava era l’AB Vendrell amb 2 jugadors amb un físic descomunal. El ritme va ser nostre i el partit va ser molt més agradable per l’espectador que el del matí, però el rival va aprofitar el seu avantatge físic i la qualitat del seu principal jugador. Quan vam sumar el seu avantatge amb el nostre desencert la diferència es va fer molt gran (17-31), però al recuperar l’encert vam gaudir la màgia que tenim dins i en 3’ correguts vam fer un parcial de 11-0 que ens va posar dins el partit que no vam abandonar fins que la seva superioritat física els va portar a guanyar el partit en els darrers 3’ (51-57)
El dilluns jugàvem contra l’escola El Pilar de València que a la fi seria el sots campió del torneig. Amb un jugador d’una excel·lent qualitat i 3 jugadors d’un gran físic ens costava molt recuperar els petits avantatges que anaven assolint. Va ser el partit que vam perdre per més diferència (35-42) però les sensacions eren molt millors que el dia anterior, i tot les mides reduïdes de la pista que dificultava molt el nostre joc i més contra rivals tan grans vam ser capaços de fer circular més la pilota i els jugadors es van moure més sense ella.
Al cap de 2 hores jugàvem el darrer partit, contra un rival més que conegut, el CEB Girona Negre. Amb un perfil de joc idèntic al nostre, ens vam trobar molt còmodes a la pista, tant en defensa com en atac i vam poder gaudir del millor dels nostres. El 53-29 final deixa palesa la nostra superioritat però sobretot ens deixa unes excel·lents sensacions per afrontar la recta final de la temporada.
En resum, gran cap de setmana tant a nivell humà com esportiu que hem gaudit tots, petits i grans.
El dissabte matí, després de jugar partit de lliga, amb 3 pròrrogues incloses, en Ciro, en Rubén, en Nico, en Jofre, l’Arnau, en Toni, en Neó, en Pep i l’Enric, pujaven als cotxes dels seus pares i cap a Andorra la Vella falta gent. Hi arribàvem just per la presentació del torneig a l’Estadi Nacional. Llavors vam anar a l’hotel a deixar les maletes i cap a Sant Julià de Lòria a participar dels concursos de triples i de Two Balls on en Jofre i l’Enric es van classificar per la final de dilluns. De retorn a l’hotel vam gaudir de taula comuna per menjar i habitacions compartides per xalar. El comportament exemplar dels 9 nens va ser present durant els més de 2 dies que va durar l’estada.
L’endemà començava la competició, enquadrats al 1r nivell dels 5 que tenia la categoria mini ens esperava la Selecció d’Andorra, AB Vendrell i el Pilar de València al pavelló d’Encamp on jugaríem els 4 partits. El reglament també era una novetat (4 parts de 10’ sense aturades, menys els darrers 2’)
Pel matí ens enfrontàvem a la Selecció d’Andorra, equip que juga a A-2 de Barcelona, amb qui vam jugar el pitjor partit, on, en especial a la 2a part, no vam saber atacar i quan ho vam fer, l’encert va ser nefast. Tot i això la derrota va ser mínima (31-34) gràcies a competir fins al darrer alè.
Per la tarda, qui ens esperava era l’AB Vendrell amb 2 jugadors amb un físic descomunal. El ritme va ser nostre i el partit va ser molt més agradable per l’espectador que el del matí, però el rival va aprofitar el seu avantatge físic i la qualitat del seu principal jugador. Quan vam sumar el seu avantatge amb el nostre desencert la diferència es va fer molt gran (17-31), però al recuperar l’encert vam gaudir la màgia que tenim dins i en 3’ correguts vam fer un parcial de 11-0 que ens va posar dins el partit que no vam abandonar fins que la seva superioritat física els va portar a guanyar el partit en els darrers 3’ (51-57)
El dilluns jugàvem contra l’escola El Pilar de València que a la fi seria el sots campió del torneig. Amb un jugador d’una excel·lent qualitat i 3 jugadors d’un gran físic ens costava molt recuperar els petits avantatges que anaven assolint. Va ser el partit que vam perdre per més diferència (35-42) però les sensacions eren molt millors que el dia anterior, i tot les mides reduïdes de la pista que dificultava molt el nostre joc i més contra rivals tan grans vam ser capaços de fer circular més la pilota i els jugadors es van moure més sense ella.
Al cap de 2 hores jugàvem el darrer partit, contra un rival més que conegut, el CEB Girona Negre. Amb un perfil de joc idèntic al nostre, ens vam trobar molt còmodes a la pista, tant en defensa com en atac i vam poder gaudir del millor dels nostres. El 53-29 final deixa palesa la nostra superioritat però sobretot ens deixa unes excel·lents sensacions per afrontar la recta final de la temporada.
En resum, gran cap de setmana tant a nivell humà com esportiu que hem gaudit tots, petits i grans.
Comentaris