B.Vilafant: Arnau, Pau Vehí (7), Pau Batlle (19), Pau Castillo (8), Guillem -cinc inicial, Àngel (9), Roger, Andreu (3), Lluc, Pau Gascon.
Faltes Personals 21 (1 eliminat Castillo 40')
Tirs lliures 12/21. 4 triples(2 Castillo, Àngel, Vehí)
CE Onyar: Pons (8),Torres (2), Saques (14), Riera (2), Garcia (1) -cinc inicial, Marquier (1), Patow (3), Costa (3), Pérez, Feliu (5), Valentí, Carroum (12).
Faltes personals 22(1 eliminat Pons 28')
Tirs lliures 5/16. 2 triples (Patow, Costa)
Parcials: 10-20,14-10,5-8,16-13.
Partit jugat un divendres, el que ens va portar a competir a pista lateral. A les dimensions més reduïdes de la pista sembla que es va adaptar molt més ràpid l'Onyar que després d'un intercanvi de cistelles fins el minut cinc (8-8),va començar a sumar més que el Vilafant per aconseguir un parcial de 2 a 12 que els deixà amb 10 punts d'avantatge al final del primer quart. Però arribar a aquest resultat no és qüestió de sort, una bona circulació de pilota i jugadors acompanyats de blocs indirectes (que no s'avisaven al company i fan que el defensor es quedi enganxat) més una càrrega del rebot ofensiu que no va parar de donar fruits en tot el partit (que al final resultaria decisiu al resultat final) van tenir la culpa. Aquesta diferència pot semblar petita, però per un equip amb dificultat per anotar pot ser una muntanya.
Al segon quart l'equip local es va posar amb zona per evitar les penalitzacions que representen els continus blocs de l'Onyar. Aquesta defensa acompanyada de constants 2x1 van començar a veure's reflectides al marcador amb petites millores, però el rebot ofensiu va donar aire a l'Onyar i els va permetre anar amb 6 d'avantatge a la mitja part. Com a mínim es va aconseguir parar la "sangria" ofensiva i els van deixar a la meitat de punts que al primer quart: 10, per acabar al descans amb 24 - 30.
El tercer quart per oblidar, que acabés 5-8 ho diu tot. Les rotacions encara que van donar la cara en defensa no van aportar en atac. Només van anotar cinc jugadors dels deu que van jugar i només un jugador a tot l'equip va arribar als deu punts.
L'últim quart va entrar a escena, d'una forma que s'està convertint en habitual, el Vilafant darrera al marcador i havent de fer un sobreesforç per guanyar. Al principi va semblar factible: la defensa va pujar d'intensitat, els 2x1 se'ls "atravessen" als bases visitants i la pèrdua d'unes poques boles en poc temps posen un marcador ajustat a falta de sis minuts (39-40). Intercanvi de cops una altra vegada (39-42, 41-42, 41-44, 43-44) fins que faltaven dos minuts.
Aquests partits són molt emocionants, però els pares i jo ja tenim una edat i no ens convenen. Per una altra banda els partits a cara o creu són difícils de controlar; intervenen massa factors (en aquest cas el famós rebot ofensiu ens va costar car, molt car). Si al que ja hem dit anteriorment, sumem el pitjor percentatge de tirs lliures de la temporada és molt complicat resoldre positivament el partit. I vam trobar a faltar un jugador que no li cremés la pilota al final del partit.
Conclusió? Que pot passar el que va passar; parcial de 2-7 en dos minuts 45 -61 com resultat final i marxar cap a casa pensant "potser podia haver fet una mica més". El problema no el tindrem quan ens ho preguntem, el tindrem quan ho afirmem.
Fotos: Lluís Castillo. Més imatges d'aquest partit, aquí.
Comentaris