Han jugat: Nil Gironès (2), Ferran Baraut (8), Pau Isidoro (-), Adrià Quintana (1), Àlex Palomeras (3), Arnau Caritg (10), Ismael Torres (4), Pep Sala (4) i David Sedano (1).
Baixes: Arnau Pararols i Àlex Crespo.
Parcials: 22-10, 14-6 (36-16), 25-6 (61-22), 12-11 (73-33)
Tirs lliures: 5/10.
Sorpresa, i de les bones
Ens trobàvem davant el segon classificat de la categoria, un equip molt poderós físicament com ja sabíem.
Els primers dos quarts han estat, simplement, espectaculars. Els jugadors han sortit concentrats, molt intensos i fent tot allò que se'ls hi ensenya als entrenaments i exigeix als partits. Ritme ràpid en atac, bon moviment de pilota, superant la pressió i generant contraatacs, tancant bé el rebot defensiu i carregar el rebot en atac, agressius en defensa. Tot i això, marxàvem a la mitja part amb un -20 al marcador, però amb molt bones sensacions.
Al tercer quart però, hi ha hagut la devallada: el rival ha sortit molt intens, amb pressió tota la pista combinant-la amb una zona 3-2. Això, més l'acabament del nostre físic i la falta d'oxigen ha fet que ens poséssim nerviosos i en els 5' primers hem encaixat un parcial de 19-2 degut a les precipitacions en passades, la falta d'encert i la desaparició del balanc defensiu (la majoria de cistelles han estat de contraatac). Està dit i repetit que si haguéssim posat aquesta intensitat des del principi i durant tota la temporada, ara arribaríem molt més frescos als finals de partit, però haver jugat a aquest ritme i nivell durant la primera part és una gran notícia. La resta del quart, hem pogut calmar-nos i tornar a posar ordre, i l'hem acabat amb un 6-4 en contra.
L'últim quart, ja sense forçes, hem decidit improvitzar una zona 2-1-2 on els jugadors han pogut respirar un xic en defensa (tot i que una defensa en zona ben feta cansa més que una individual) i curiosament, hem creat molts problemes a l'equip local per atacar-la i ha estat el quart que hem encaixat menys punts i n'hem anotat més.
Els primers 20' són el que els entrenadors us hem estat demanant durant tota la temporada, perquè des d'un principi ja sabíem que teníeu nivell i podíeu fer-ho i de sobres, mai us hem demanat res que no pugueu fer, res impossible. Es tracta d'esforçar-se sempre el màxim, tenir ganes d'aprendre i millorar, de competir, concentrar-se... Si tot això ho porteu a cada segon d'entrenament o partit, aconseguirem jugar sempre així i cada vegada millor. Però això depèn i ja ho sabeu de cadascú de vosaltres.
Els primers 20' d'avui han estat un primer pas. Així que... Què fem? Anem tots d'immediat a per el segon pas o tornem a ensopegar amb la primera pedra que ens trobem pel camí?
Comentaris