Cadet masculí: Bàsquet Vilafant 70 - CEB Girona C 66

Convocats: Arnau Pararols (3), Pep Sala (6), Nil Gironès (3), Ferran Baraut (20), Àlex Crespo (7), Pau Isidoro (4), Adrià Quintana (np), Àlex Palomeras (6), Arnau Caritg (12), Ismael Torres (6), Marc Moncanut (3), David Sedano (-).

Parcials: 16-14 / 18-20 (34-34) / 25-12 (59-46) / 11-20 (70-66)
12/40 TLL (30%)
31 faltes a favor / 22 en contra.

Ens queda molt per aprendre

Ho portàvem dient tota la setmana: amb un partit guanyant de 40 no n'hi ha prou, el rival del proper dissabte no serà fàcil... I les sensacions a l'acabar els entrenaments de la setmana van ser de no haver entrenat suficientment seriós, intensos i concentrats per preparar aquest partit. I poc ha faltat per endur-nos una sorpresa. Així, qualsevol dia la història es repetirà, però sense final feliç.

Anem al partit. Inici de primer quart semblant al de la setmana passada, intensos, però fallant "lo" infallable (tot i això, 7-0 d'inici). A partir d'aquí, desconnexió completa de l'equip sense trobar solució amb les rotacions. Primer quart molt llarg i travat per les faltes i un trist 6 de 22 en tirs lliures. El rival però, no aconsegueix entrar en el partit i acabem 2 punts amunt.

Segon quart, mateixa dinàmica: desapareguts. Cometem erros infantils i deixem entrar en joc al rival que ara sí demostra tenir una gran tècnica individual i ens anoten d'on i com volen. Nervis tant a pista com a la banqueta, jo (Adrià) inclòs, que crec que l'únic que faig es posar-vos més nerviosos i no aportar solucions durant uns minuts, així que us demano unes sinceres disculpes. Temps mort per tranquil·litzar-nos tots, i ara sí, tornem a entrar en joc i anem a la mitja part amb el matx empatat.
Inici de tercer quart i tornem a veure aquell equip que ens agrada tant: intens, ràpid i eficaç. Deixem el parcial en 25-12 a favor, i destacar la inspiració en atac de Ferran, que ha anotat 13 punts en aquest quart (dels seus 20) i els rivals no han pogut aturar.

Últim quart: PROBLEMA. Barreja de confiança i nervis. 10' per jugar i +13 en el marcador. Primer pensament (confiança): ja ho tenim. Resulat: relaxació i parcial 1-7 en contra. Segon pensament (nervis): encara perdrem. Resultat: ens hi tornem a posar, 6-0 de parcial a favor. Tercer pensament (confiança): ara sí que ho tenim. Resultat: desconnexió i 2-7 en contra. 4' per jugar i només 7 punts per sobre. Quart pensament (nervis, nervis i més nervis): que s'acabi ja, que s'acabi ja! Resultat: ara els nervis ens fan prendre males decisions i ja no tornem a entrar en joc, però per sort el poc encert dels dos equips de cara a cistella fan acabar el partit amb un parcial de 2-5 en contra amb un resultat final de 70-66 a favor.

A vegades és necessari experimentar aquest tipus de partits igualats fins al final, així com també és important i satisfactori guanyar-los. El que està clar tant si es perd com si es guanya, és que n'hem de treure un aprenentatge. I el que hem de treure avui és que no poden passar coses com fer un 12 de 40 en TLl, desconnectar a estones, perdre nombroses pilotes en moments claus, etc., ja que un dia la moneda pot caure cap a l'altre costat. Cert és que aquests errors són coses que poden passar i l'objectiu és aconseguir que cada vegada passi menys, ja que això ens farà créixer com equip i possiblement en aquest tipus de situacions sentenciarem abans el partit i no donarem l'oportunitat de que el rival el lluiti fins al final.

Felicitats a tots per la victòria, no tant per el joc en certs moments.

Demà a tornar-hi, i recordeu que només hem fet dos petits passos.



Comentaris