Quan hem arribat a la pista, una de les pistes més petites de la lliga, hem començat a pensar de quina manera podríem jugar, més aviat si podríem jugar de la manera que busquem, aprofitant els espais... ho vèiem una mica difícil, hem pensat l'opció d'encarar 1x1 i també l'hem descartat les ajudes arriben amb una passa i veient les adversàries, «quines torres» han dit les nostres jugadores, ho hem descartat. Instrucció pel partit, si la pista és petita feu-la gran... I ho han fet i aconseguit clarament durant els primers quatre períodes... després el mur amb el qual s'han trobat, mur entès des dels dos vessants, jugadores rivals i cansament físic, hem deixat de jugar a bàsquet.
Ha estat increïble la facilitat de trobar jugadores soles, amb portes enrere, passar i tallar, penetrar i buscar la jugadora de la cantonada, canviar-la de costat per buscar 1x1 des del costat feble... com a entrenadors no podíem estar més contents!!!! Llàstima que no entraven, que hi farem, ja entraran! el més difícil és crear les situacions clares de tir que partit a partit estan creant.
Ara ens tocarà a tots treballar amb el rebot, sobretot el defensiu, si regalem segones i terceres opcions és molt normal que l'acabin ficant. Recordant una jugada concreta del partit, s'han fet fins a tres taps seguits! i a les jugadores més altes de l'altre equip, però han tonat a agafar la pilota i han acabat fent cistella!
Seguirem treballant per millorar tot els aspectes del bàsquet, ja que la cohesió del grup queda clar que es fantàstica!! Una sardiiiiina, doos sardiiiiiinas, tresss sardinaaaaaas i unnnnnnn gaaaaato.....
Fins dilluns!!!!!
Fotos: Fina Martí.
Comentaris