Van jugar: Pau V, Pau S, Jan, Albert, Isaac, Nil, Daniel, Adrià C i Sergi
Ens trobàvem un partit de molt nivell amb un rival molt fort i no vàrem ser capaços d'estar a l'alçada per competir el màxim de minuts.
Pot semblar un començament una mica dur, però feia ja setmanes que avisàvem de cert relaxament i que en el moment en que ens trobéssim un equip fort ho patiríem i així va ser.
Hi ha una frase que per nosaltres resumeix perfectament el sentiment que vàrem tenir dissabte: "Qui quan pot no vol, quan vol no pot"
Creiem que el Masmitjà va ser molt més equip que nosaltres i que, sobretot, ho va ser durant tot el partit, portant la iniciativa durant tot el mateix, nosaltres varem anar a remolc i sense fer un partit desastrós ens varen passar per sobre.
I és que per ser capaços de competir en aquesta mena de partits, en tindrem uns quants més durant l'any, hem d'estar més vius.
Ens va costar molt córrer i això ho varem notar en atac anotant menys punts del que estem habituats malgrat jugar a casa i en l'atac estàtic vàrem estar, justament, massa estàtics.
Però no els traurem mèrit al Masmitjà que va fer un partit molt complert i constant, amb una defensa molt intel·ligent i neta.
Creiem fermament que el resultat no és el més important però sempre intentem sortir a competir i amb ganes de guanyar, i competir sempre ha de ser la conseqüència de la suma d'una molt bona actitud i ganes de defensar. Creiem que les darreres setmanes no hem aconseguit al 100% aquestes dues fites, que en alguns partits no es nota tant i en d'altres és determinant, per això creiem que hem de recuperar aquesta "gana" de les primeres setmanes i hi tornarem a treballar. Ens hem de posar les piles i estem segurs que ho farem.
Volem acabar amb una mica més de positivitat i aquesta passa per remarcar l'evolució individual d'alguns dels jugadors que hem vist i que en els nois hem vist que no es conformen i marxen enfadats quan les coses no surten bé, per tant només ens queda persistir i
Treball, treball i treball.
Comentaris