Preinfanil femení: Bàsquet Vilafant 51 - CB Castelló 60

Jugadores: Íngrid, Sara, Aina, Ruth, Amàlia, Carla, Èlia, Laura, Eva, Carola, Martina.
Parcials: 14-12, 14-14 (28-26), 20-12, 3-22 (51-60)

Mal partit, bona lliçó.


Quaranta-cinc minuts abans dels partits que juguem a casa, les jugadores han d'estar canviades i a la pista, a punt per escalfar.

Estem contents perquè estem entrenant bé, poc a poc anem avançant i la resta d'equips també ho fan.

La primera part se l'ha endut l'equip que ho ha fet menys malament. No hi havia intensitat ni concentració. Tot i així hem acabat dos punts per sobre. El cinquè període ha estat el quart que ens indica el camí a seguir. El millor de tota la temporada. La defensa ha fet un pas endavant, ja no les esperàvem al mig del camp, les anàvem a buscar i, cada vegada, recuperàvem la pilota. S'han posat nervioses i hem fet un parcial de 16 a 2. Guanyavem de 16. M'he vist obligat a aplaudir-vos, han estat 5 minuts per recordar. Enhorabona.

Però ens hem pensat que la feina ja estava feta i hem tornat a la dinàmica del primer temps, a veure qui ho fa pitjor. Despistades en defensa i amb por a equivocar-se en atac. Por de què? De perdre la pilota? De que us estranguli? Nooo... nenes no, això últim no passarà mai afortunadament per tots. No passa res si perdo la pilota, corro a defensar i em poso al davant de la meva jugadora. Hem de perdre moltes pilotes encara per aprendre a baixar-la correctament. D'això es tracta, d'equivocar-se. El partit s'ha fet espès per part nostre, no hem atacat malament però alguns tirs no entraven, i elles, en canvi, han tingut la sort de cara. A falta de 6 minuts guanyàvem d'onze punts, però la dinàmica del partit era negativa. Elles anotaven fàcil i nosaltres perdíem les mateixes pilotes que en el cinquè quart recuperàvem. Ens hem posat nervioses i ens han fet un parcial de 0 a 20 amb 6 minuts.

Culpables? Jo el primer, per estar massa pendent del marcador, per no saber aturar aquest vendaval. Per demanar el temps mort massa tard (quan perdíem d'un punt) i per no transmetre la serenor necessària. 

Sí, m'he equivocat, què passa? Doncs res, que en el proper partit procuraré no fer-ho. Aprendre dels errors, d'això se'n diu progressar. I ho estem fent, anem en la bona direcció però hi ha una cosa que no
hem acabat d'entendre. Si no juguem al màxim de concentració i d'intensitat cada minut del partit, no aconseguirem res. A aquest nivell, normalment, els partits els guanya l'equip que més ganes té de guanyar-los. I aquestes ganes s'han de demostrar des del primer fins a l'últim quart.

Molts ànims i a seguir treballant!!!

Comentaris