Mini femení: Bàsquet Vilafant – Masmitjà A

Han jugat: Mar, Alena, Martina, Estela, Mireia, Núria, Daniela, Mercè, Estel, Amàlia, Anna i Xènia

Tres cares


La primera cara, com un partit de principiants, no sabem botar, no sabem passar i no sabem llançar a cistella... Segona cara amb una reacció de cop recuperem el nostre joc i la intensitat i una tercera cara on ja no quedava físic i era difícil seguir amb la mateixa intensitat.

Partit molt esperat pels entrenadors, després del fantàstic partit a casa contra elles, hi ha estat un partit força calcat.

Un inici on la majoria de les jugadores encara estaven al llit o de vacances, el que està clar és que no estaven al pavelló de Vilafant. Passades a ningú, dobles dos i tres vegades fent la mateixa acció, llançament a cistella que sort que han tocat el taulell...

Una reacció, sembla que avui sí que des de la banqueta hem aconseguit motivar-les, a partir del quart quart, on s'ha començat a jugar com sabem, apretant des de la primera passada, forçant errors de les jugadores, i jugant amb fluïdesa. Tot i això es començava a notar la manca d'entrenaments, algunes d'elles dijous feia 14 dies que no jugaven/entrenaven.

Un final on ha faltat un plus de físic per seguir amb la mateixa intensitat recuperada a partir del quart quart.

Hi ha dies que tenim millors sensacions, que estem endollades, que les coses surten soles, hi ha d'altres que no, avui els ha passat a algunes jugadores, però el que no pot passar és desitjar la pilota menys que l'altre equip, ho demanem i treballem, però encara no hem aconseguit que ho facin totes. Quantes segones oportunitats hem donat, quantes mans toves, quants regals i quantes pilotes sense posar gaire intensitat han recuperat, quantes pilotes dividides hem aconseguit...

Seguirem treballant, sobre el nostre camí marcat per aconseguir-ho, això i moltes altres coses.

Fins dilluns.

Comentaris