Els que llegiu el que escric, els caps de setmana sabreu ja que, en comptades ocasions, faig servir la primera persona del singular.
Només en comptades ocasions, i avui, de manera egoista, és una d'aquestes ocasions.
Us parlaré de dissabte 17 d'octubre, un dissabte amb moltes sensacions, i quan parlo de sensacions crec que és just i necessari explicar-les des de la primera persona.
Anem a pams.
Dissabte començava força d'hora, 8:25, sortida d'Orriols, cap a Vilafant, a buscar l'autobús que ens duria a la Bisbal.
Han jugat Pau S, Pau V, Pau A, Isaac C, Isaac F, Adrià, Albert, Marc, Nil, Àlex L i Àlex C.
Teníem com a missió de partit, confirmar les bones sensacions de la setmana, una setmana en que ja hem començat a pujar el llistó i a responsabilitzar els nois de la feina i la línia que hem agafat aquesta temporada, com sempre el resultat era el de menys.
Han respost d'una manera contundent, molt bon treball en la sortida de la pilota i molt solidaris en el treball defensiu durant tots els minuts de joc i no mirant ni pensant en el resultat, ni tan sols avui que ens era favorable.
Molt bona feina nois. dimarts no hi ha entreno, ens veiem dimecres al PDP i divendres i ja sabeu seguirem amb
Treball, treball i treball
Normalment la meva crònica acabaria aquí, però el dissabte continuava.
Partit amb el Sènior, tindreu la crònica a part, que ha acabat amb victòria, la cinquena consecutiva per consolidar un molt bon inici de temporada.
A més en Ful en va prometre un sopar, ja per la quarta, que celebraríem, en acabar la presentació.
Aquí també faig una petita parada. Quin goig de veure les graderies plenes, i tots els nens, nenes, nois i noies.
I quina feinada de tots els que hi heu estat darrere, no vull ser injust i deixar-me'n a cap.
Felicitats i sobretot GRÀCIES.
Als parlaments algú ha dit, dirigint-se a les jugadores i jugadors, que eren uns privilegiats per tenir un club d'aquestes característiques,i tant ric en la seva massa personal. Només hi puc estar d'acord en part, crec sincerament que els privilegiats de veritat som els entrenadors i entrenadores, que podem gaudir i formar part d'aquest club tant peculiar (per poc comú) on pots perdre tots els partits de la temporada i no només trobes el suport dels i les companyes sinó que a més et fan veure tot el treball i tota l'evolució que hi ha hagut durant l'any, inevitablement en aquell moment m'he recordat de tu David, que no ens podies acompanyar.
Però la presentació ha anat continuant i s'ha acabat i els Sènior hem tingut el sopar que en Ful ens va prometre, els havia dit també que sortiria de festa amb ells però em sembla que em perdonaran.
Just sopant, he rebut la noticia que m'ha fet estar trist i enfadat a la vegada.
Si faig, egoista, balanç dels meus tres anys a Vilafant, tu, David sempre hi ets al meu costat.
Ni sé, ni crec que hi hagi les paraules justes que et confortin, només et diré que des de l'estima, des de l'apreci, i amb el meu enfadament i la meva tristor, el que necessitis.
Una forta abraçada amic.
Comentaris