Han jugat: Ingrid, Sara, Mireia, Ruth, Carla, Mireia, Laura, Eva S., Amàlia, Eva T.
Parcials: 9-22, 12-12, 6-33, 14-16.
Partit que ens ha deixat amb un regust agredolç, com ho demostra el fet que quan vam acabar no estàvem contentes de com havíem jugat.
Vam sortir adormides (o potser emporuguides?) al primer quart, i el Llançà ens va recordar que això no es perdona, i ens vam regalar un primer parcial de 4-14.
Canvi d'actitud a partir del segon quart (5-8), vam pujar la intensitat i es va veure una important millora tant en defensa com en atac. En atac estàtic, en general, vam saber moure la pilota; en algun moment ens va costar atacar perquè teníem un Llançà molt tancat i ens costava entrar, però vam veure bones jugades, bones penetracions i alguns bons moviments interiors. Van ser, doncs, uns quarts més competits (3r q: 4-8, 4t q 8-4, 5è q 6-10).
El sisè quart ens vam enfonsar, no vam saber sortir de la pressió que ens va fer el Grifeu i vam encaixar un parcial 0-23. Nosaltres no sortíem i elles no fallaven. Aquí, els entrenadors assumim la nostra part de culpa; ni les rotacions van ser encertades, segurament, ni vam saber donar-vos eines per a sortir d'aquest ofec. Els dos darrers quarts van ser bons, en general, (8-2, 6-14) i vam recuperar el bon joc de quarts anteriors.
Portem dos partits d'aquesta segona fase i veiem que hi ha algunes coses que es repeteixen; sortim amb por, a l'espera de què farà l'altre equip, com si no ens creguéssim que podrem competir. Aquesta por ens l'hem de treure de sobre; hem tenir el màxim respecte per tots els nostres rivals, però no por. Elles ens ajudaran a millorar perquè ens exigeixen el màxim i a mesura que avanci la temporada serem conscients de que aquesta exigència ens fa ser més bones jugadores.
Hem de sortir a tope, sempre, només així acabarem contentes amb la nostra actitud a la pista. Hem de voler més la pilota; hem de ser més actives a l'hora d'anar a buscar-la, no esperar que ens arribi, agafar-la amb mans fortes, perquè les nostres rivals, com avui ens ha recordat el Llançà, ens la robaran sempre que puguin... I hem de ser valentes a l'hora d'atacar la cistella.
De tots els partits se n'aprèn, també dels que, com avui, no n'estem contentes. O sigui que ànims i a continuar treballant als entrenaments! Moltes gràcies Amàlia i Mireia per venir a donar-nos un cop de mà!
Comentaris