Parcials: 11-24, 16-10 (27-34), 8-21 (35-55), 16-8 (51-63).
Tirs lliures: 8/28
Han jugat: Ingrid, Sara, Alena, Ruth, Xènia, Núria, Laura, Eva S, Mar, Eva T. Moltes gràcies Xènia, Mar i Alena per l'esforç de doblar un cap de setmana més!
Hem sortit nervioses, inquietes, amb una mica de por… noies que sou del Vilafant. La por no existeix per vosaltres. Existeixen les ganes, l’orgull, la lluita.
Després del primer quart perdíem 4 a 17 i semblava que ens estava a punt de passar un camió per sobre. Però quan ens hem tret de sobre tot allò que ens bloqueja, com ara els nervis, heu començat a treure tot el bàsquet que teniu dins.
Tot i que la seva pressió ens ha fet mal, l’hem sabut superar forces vegades amb comoditat, sobretot quan aixecavem el cap i les passades eren tenses. En atac estàtic hem sabut moure la pilota i crear espais gràcies al moviment de les jugadores sense pilota. Hem empatat el 2n i el 3er quart i hem aconseguit guanyar el 4rt deixant una desavantatge al marcador de set punts (27 a 34).
Però al cinquè ha passat el mateix que en el primer. Pressió alta de l’equip rival, males decisions i pilotes perdudes que feien que es repetís un parcial en contra, semblant al del començament del partit (2 a 13). Però si una cosa té aquest equip de noies és que mai deixen de lluitar, que mai baixen el cap perquè saben que baixar el cap significa perdre. Sense parar de defensar, vigilant la bona mobilitat ofensiva de l’equip visitant i treballant de valent hem tornat a equilibrar la balança.
Perdent de dos punts el 7è però guanyant els dos últims quarts (16 a 8 en els últims 10 minuts) i amb el cap ben alt.
Heu d’estar molt orgulloses del vostre esforç. Perdre partits d’aquesta manera, sense deixar de lluitar ni un segon, sense rendir-se mai, és el millor que hi ha!
Fins dimarts!!!
Comentaris