Crònica Infantil femení: CB Vedruna Palafrugell 44 – Bàsquet Vilafant Blau 43 / CB Bescanó 40 – Bàsquet Vilafant Blau 36

CB Vedruna Palafrugell 44 – Bàsquet Vilafant Blau 43
Han jugat: Mar, Alena, Estela, Mireia, Daniela, Mariona, Estel, Amàlia i Xènia
Tirs lliures: 12/27

CB Bescanó 40 – Bàsquet Vilafant Blau 36
Han jugat: Mar, Alena, Estela, Mireia, Daniela, Nora, Mariona, Estel, Amàlia i Xènia
Tirs lliures: 6/27


Creps de xocolata


Aquest cap de setmana hem tingut jornada doble, i els dos partits han estat força iguals.

Als dos hem estat tant espesses com la pasta de les creps, no hem tingut velocitat de sortida de pilota, a un partit per culpa de no poder sacar ràpid, no era problema nostre, a l'altre per no poder sortir ràpid, no teníem físic.

Masses errors repetits, de veritat, no podem entendre que us llanceu a terra, TOTES, per les pilotes quan hi ha una lluita, i que sigueu incapaces, ALGUNES, d'anar a buscar una pilota que us cau al davant....

Hem d'aprendre a jugar segons va el partit, córrer quan es pot córrer, jugar en estàtic quan cal, pujar la pilota ràpid en contraatac, amb calma quan no pot haver contraatac, tirar quan estem soles, però penetrar cap a cistella quan portem 0/15 en triples, de fet no s'ha d'abusar mai de res, cal buscar l'equilibri en atac: contraatac, joc estàtic, tir exterior. Però el que està més clar és que hem de mirar amb que es fixa l'arbitre, recordeu el partit contra Vedruna a casa? al final vau aprendre que no es podien posar mans, doncs aquests dos partits ha faltat aprendre que havíem de deixar de fer les sortides, tirant la pilota a terra abans i que no podem agafar la pilota quan ens la passen en contraatac, que l'hem de picar directament a terra.

De les creps de xocolata ens ha faltat un ingredient, teníem la pasta, ben espessa, però ens ha faltat la xocolata també espessa o enganxifosa, per no moure els peus de terra abans d'hora, no havia vist tants passos en un partit de bàsquet.

La falta d'encert i les passes ens han fet molt mal, a tots, no hem pogut ser forts mentalment i ens hem enfonsat, gens aconsellable per afrontar finals de partit tan ajustats. Voldríem pensar que a la pressió pròpia dels finals ajustats, ningú s'hagi afegit pressió per poder quedar segones, encara tenim aquesta possibilitat, tot i que no és el nostre objectiu, el nostre objectiu és que disfruteu i que gaudiu a la pista, perquè quan es disfruta i es gaudeix els resultat venen sols.

Sort que quan mirem enrere al bus, després d'una victòria o derrota us veig igual de felices i poc preocupades pel resultat. Això noies, de veritat, no té preu.

Comentaris