Espectacular cap de setmana a Andorra que no oblidaran aquests noiets.
El divendres havent dinat, en Rubén, l’Enric, en Dídac, l’Arnau, l'Ian, en Neó, en Joan, en Bernat i en Pol i en Biel que van venir a donar-nos un bon cop de mà, agafaven els cotxes uns i el bus els altres i cap a Escaldes falta gent. Hi arribàvem per sopar i ja començàvem a gaudir de la vida en equip. Taula comuna i habitacions compartides. Els riures i el poc dormir destacaven en la primera nit.
L’endemà començava la competició, amb un calendari molt agraït per nosaltres, partit a les 11 i en el pavelló al costat de l’hotel. El reglament, (4 parts de 10’ on només es paraven els 2’ finals) era un altra novetat.
El rival, La Salle Manresa d’A-2 ens esperava. Després d’un primer quart amb molt de respecte (4-12) vam anar entrant en el partit i la resta ens va semblar espectacular. A 2’ pel final guanyàvem 37-30 i només els nervis i que el temps s’aturés va fer que el resultat s’ajustés fins al 37-36 final. Cap a dinar i després a l’Spa ! Ens vam relaxar tant que el partit de la tarda va ser un drama. El CB Santfeliuenc d’A-1 ens va atropellat del primer al tercer quart, i quan ens vam posar a jugar a la seva intensitat ja perdíem de 35. Al final 25-57. Vam anar a fer una volta per Andorra, sopar i ara sí, dormir. A les 11 ja somiaven amb els angelets.
El diumenge ens tocava el rival més fluix, el CB Vendrell, una barreja de premini que juguen a consell comarcal i 4 minis molt grans físicament. Tot i jugar a les 11, no estàvem desperts i fins al 3r quart no ens hem posat per davant al marcador. Hem acabat patint però hem jugar millor que els rivals els darrers minuts i ens hem emportat el partit per 30-27. Després de veure com el Santfeliuenc guanyava de 9 a La Salle Manresa, anàvem corrents a dinar per què a les 3 ens jugàvem el 3r lloc contra l'AE Dimonis Badalonès, també d’A-1.
Els de Badalona, eren un rival conegut, ja que per Nadal ens havia guanyat de 35 en el torneig dels Innocents del CB Santfeliuenc. Havien passat 5 mesos i tot i esperar que seríem més competitius que llavors, una vegada més, aquests preminis ens han sorprès. Hem tornat a començar atemorits (5-11) però d’aquí al final han jugat un partidàs. La defensa, espectacular. Les heu buscat i lluitat totes, i fins i tot, a partir de la segona part, hem dominat el rebot. I en atac, hem fet el que ens encanta, que tothom ataqui, sense por d’entrar, de rebre taps, de fallar i quan tot es fa sense por, les coses surten. I tant que han sortit ! En Neó ha anotat 1 dels 2 tirs lliures amb el temps a 0 i ha forçat la pròrroga i en aquest 5’ extres, hem estat superiors. Hem portat el ritme del partit, i ens hem quedat la pilota quan el partit era nostre. 40-36 al final i 3r lloc final. La cara de felicitat la podeu veure a les fotografies.
Sembla que al 3r torneig contra rivals de Barcelona ja li hem trobat el to i sabem quin és el nostre nivell. Hem gaudit d’un torneig d’altíssim nivell, amb 2 àrbitres en el darrer partit i rebent felicitacions a tort i dret. Hem fet un torneig de molt alt nivell, i el millor, 2 dies fora de casa, tots junts, sense ni un plor ni un però, tot somriures i amb moltes ganes de tornar-hi, veritat nois?
El divendres havent dinat, en Rubén, l’Enric, en Dídac, l’Arnau, l'Ian, en Neó, en Joan, en Bernat i en Pol i en Biel que van venir a donar-nos un bon cop de mà, agafaven els cotxes uns i el bus els altres i cap a Escaldes falta gent. Hi arribàvem per sopar i ja començàvem a gaudir de la vida en equip. Taula comuna i habitacions compartides. Els riures i el poc dormir destacaven en la primera nit.
L’endemà començava la competició, amb un calendari molt agraït per nosaltres, partit a les 11 i en el pavelló al costat de l’hotel. El reglament, (4 parts de 10’ on només es paraven els 2’ finals) era un altra novetat.
El rival, La Salle Manresa d’A-2 ens esperava. Després d’un primer quart amb molt de respecte (4-12) vam anar entrant en el partit i la resta ens va semblar espectacular. A 2’ pel final guanyàvem 37-30 i només els nervis i que el temps s’aturés va fer que el resultat s’ajustés fins al 37-36 final. Cap a dinar i després a l’Spa ! Ens vam relaxar tant que el partit de la tarda va ser un drama. El CB Santfeliuenc d’A-1 ens va atropellat del primer al tercer quart, i quan ens vam posar a jugar a la seva intensitat ja perdíem de 35. Al final 25-57. Vam anar a fer una volta per Andorra, sopar i ara sí, dormir. A les 11 ja somiaven amb els angelets.
El diumenge ens tocava el rival més fluix, el CB Vendrell, una barreja de premini que juguen a consell comarcal i 4 minis molt grans físicament. Tot i jugar a les 11, no estàvem desperts i fins al 3r quart no ens hem posat per davant al marcador. Hem acabat patint però hem jugar millor que els rivals els darrers minuts i ens hem emportat el partit per 30-27. Després de veure com el Santfeliuenc guanyava de 9 a La Salle Manresa, anàvem corrents a dinar per què a les 3 ens jugàvem el 3r lloc contra l'AE Dimonis Badalonès, també d’A-1.
Els de Badalona, eren un rival conegut, ja que per Nadal ens havia guanyat de 35 en el torneig dels Innocents del CB Santfeliuenc. Havien passat 5 mesos i tot i esperar que seríem més competitius que llavors, una vegada més, aquests preminis ens han sorprès. Hem tornat a començar atemorits (5-11) però d’aquí al final han jugat un partidàs. La defensa, espectacular. Les heu buscat i lluitat totes, i fins i tot, a partir de la segona part, hem dominat el rebot. I en atac, hem fet el que ens encanta, que tothom ataqui, sense por d’entrar, de rebre taps, de fallar i quan tot es fa sense por, les coses surten. I tant que han sortit ! En Neó ha anotat 1 dels 2 tirs lliures amb el temps a 0 i ha forçat la pròrroga i en aquest 5’ extres, hem estat superiors. Hem portat el ritme del partit, i ens hem quedat la pilota quan el partit era nostre. 40-36 al final i 3r lloc final. La cara de felicitat la podeu veure a les fotografies.
Sembla que al 3r torneig contra rivals de Barcelona ja li hem trobat el to i sabem quin és el nostre nivell. Hem gaudit d’un torneig d’altíssim nivell, amb 2 àrbitres en el darrer partit i rebent felicitacions a tort i dret. Hem fet un torneig de molt alt nivell, i el millor, 2 dies fora de casa, tots junts, sense ni un plor ni un però, tot somriures i amb moltes ganes de tornar-hi, veritat nois?
Comentaris