Jugadors: Daniel, Jan, Pau S., Albert, Àlex C., Àlex L., Isaac, Nil, Pau V., Adrià, Sergi A., Abush i Sergi C.
Segona jornada on hem sabut patir i hem tret un resultat positiu. En vers, el CB Vall d’en Bas, un equip el qual no coneixíem, però sabíem que no seria fàcil. I així ha estat, hem trobat davant un rival molt intens i amb les idees molt clares. Així doncs, partit d’infart, d’alts i baixos, però d’aquells que agrada guanyar. Aquesta vegada ha tocat cara, però no hem de quedar-nos només amb el resultat, sinó que n’hem de treure un aprenentatge i ens ha de fer créixer com equip.
Tot i haver fet un bon escalfament i haver parlat de com havíem de sortir des del primer minut no hem estat capaços d’activar-nos a la pista els dos primers quarts i hem anat a remolc, permetent al rival fent el seu joc, el qual nosaltres no ens hi trobàvem còmodes. Ens trobem en un tercer quart on ens posem les piles encara que ens abandona l’encert però com aquest és el joc que tant ens agrada a tots i que ens dóna resultat, el mantenim durant el quart període, i ens permet per primer cop posar-nos per davant en el marcador.
Iniciem el cinquè període, el qual el rival no està disposat a deixar perdre la feina feta fins el moment, pugen el nivell defensiu i veiem com en 5’ se’ns tornen a posar per davant. Un miratge, perquè al sisè període ens posem en modo quart període, tornant a ser nosaltres mateixos i demostrant possiblement la nostre millor versió aquesta temporada i agafem la màxima avantatge al partit. Però la pista de bàsquet es converteix en parc d’atraccions al setè quart, i la muntanya russa fa baixada altre vegada, on arribem a l’últim període amb un únic punt d’avantatge. Ningú tenia intenció de regalar el partit. Últim quart frenètic, on deixem escapar un avantatge de 4 punts i se’ns presenta en forma de desavantatge a falta d’un minut. Dos bones defenses i dos bons atacs ens permeten igualar el matx, però cometem falta a 18’’ pel final i el contrincant anota els dos lliures. Temps mort per dissenyar jugada final, on es demana als jugadors si volen empatar o guanyar. Crec que no calia fer la pregunta. La jugada no s’executa exactament com a la pissarra, tot i que llancem el triple però no entra, però en mig de l’enrenou per el rebot, la pilota arriba a les mans de Pau Vergés, que anota de sota cistella i ens n’anem cap a la pròrroga. Aquí, cansats, però alhora crescuts i motivats, sortim a per totes i per sort trobem el camí de la cistella i agafar una distància que ens permetrà endur-nos el partit.
Correccions i demés, dimarts a l’entrenament! Moltes felicitats a tots pel treball i pel partit!
(1, 2, 3, Vilafant! Duro!)
Segona jornada on hem sabut patir i hem tret un resultat positiu. En vers, el CB Vall d’en Bas, un equip el qual no coneixíem, però sabíem que no seria fàcil. I així ha estat, hem trobat davant un rival molt intens i amb les idees molt clares. Així doncs, partit d’infart, d’alts i baixos, però d’aquells que agrada guanyar. Aquesta vegada ha tocat cara, però no hem de quedar-nos només amb el resultat, sinó que n’hem de treure un aprenentatge i ens ha de fer créixer com equip.
Tot i haver fet un bon escalfament i haver parlat de com havíem de sortir des del primer minut no hem estat capaços d’activar-nos a la pista els dos primers quarts i hem anat a remolc, permetent al rival fent el seu joc, el qual nosaltres no ens hi trobàvem còmodes. Ens trobem en un tercer quart on ens posem les piles encara que ens abandona l’encert però com aquest és el joc que tant ens agrada a tots i que ens dóna resultat, el mantenim durant el quart període, i ens permet per primer cop posar-nos per davant en el marcador.
Iniciem el cinquè període, el qual el rival no està disposat a deixar perdre la feina feta fins el moment, pugen el nivell defensiu i veiem com en 5’ se’ns tornen a posar per davant. Un miratge, perquè al sisè període ens posem en modo quart període, tornant a ser nosaltres mateixos i demostrant possiblement la nostre millor versió aquesta temporada i agafem la màxima avantatge al partit. Però la pista de bàsquet es converteix en parc d’atraccions al setè quart, i la muntanya russa fa baixada altre vegada, on arribem a l’últim període amb un únic punt d’avantatge. Ningú tenia intenció de regalar el partit. Últim quart frenètic, on deixem escapar un avantatge de 4 punts i se’ns presenta en forma de desavantatge a falta d’un minut. Dos bones defenses i dos bons atacs ens permeten igualar el matx, però cometem falta a 18’’ pel final i el contrincant anota els dos lliures. Temps mort per dissenyar jugada final, on es demana als jugadors si volen empatar o guanyar. Crec que no calia fer la pregunta. La jugada no s’executa exactament com a la pissarra, tot i que llancem el triple però no entra, però en mig de l’enrenou per el rebot, la pilota arriba a les mans de Pau Vergés, que anota de sota cistella i ens n’anem cap a la pròrroga. Aquí, cansats, però alhora crescuts i motivats, sortim a per totes i per sort trobem el camí de la cistella i agafar una distància que ens permetrà endur-nos el partit.
Correccions i demés, dimarts a l’entrenament! Moltes felicitats a tots pel treball i pel partit!
(1, 2, 3, Vilafant! Duro!)
Comentaris