Crònica Sènior masculí: CEB Girona 55 - 71 Bàsquet Vilafant

Ens plantejàvem el partit amb prudència per la ciutat i l'equip al que ens enfrontàvem, amb un molt bon balanç durant l'any i que ens suposava un duel directe en la lluita per estar a dalt, però l'ambició que ens acompanya aquest any, i va sortir cara.

Vam ser capaços de llegir bé el partit que interessava plantejar el Girona i el vam saber contrarestar amb arguments sòlids i la filosofia "junts" d'aquest any.

El primer quart ens va permetre una avantatge al marcador, manant en el ritme i amb un Girona a remolc.
Parcial 10-22.

El segon quart va ser un annex del primer i on ja amb la participació de tots els nostres, no només vam ser capaços de mantenir el marge en el marcador sinó que ens va permetre ampliar-lo i aconseguir un màxim avantatge de +21.
Parcial 13-22.

A partir de la mitja part el Girona va fer una passa endavant, molt més agressius defensivament i provant alternatives defensives, però ens vam saber adaptar a la nova situació i la renda que havíem aconseguit.
Parcial 14-15.

L'últim quart va ser una continuació del tercer, amb intercanvi de cistelles i anotació més baixa però igualada, quart que de fet ens guanya el Girona.
Parcial 18-12.

Felicitar al jove equip del Girona, porten una temporada admirable i segur seran candidats a l'ascens, i si no l'aconsegueixen aquest any serà als propers.

Nosaltres acabem l'any possiblement amb el partit més complert en quant a equip de l'any.
 
Alguns alts i baixos d'aquest any i les expectatives, que ens hem marcat nosaltres mateixos, probablement no ens han permès fins ara fer una petita aturada i valorar tot el que hem aconseguit.

Una lliga molt més disputada que l'any passat, amb més equips a la zona alta i on els equips de la zona mitja donen molts problemes, i els que estan a baix també.

Una lliga que a falta de dos partits, que ens seran molt i molt difícils per a nosaltres, ens deixa en tercera posició empatats amb el segon, i a una sola victòria de quarts i cinquens. Els números ens diuen que som el quart millor atac i la tercera defensa. I tot això havent perdut només 3 partits.

Però, i potser tocat per la "màgia" nadalenca, em toca destacar el magnífic grup humà que han format aquests 18 jugadors a qui tinc el plaer d'entrenar.

El repte era conjuntar-los i ho han aconseguit. Junts era una idea que com Leo Di Caprio a "origen", volíem incrustar al cervell dels jugadors, i com passa en les millors famílies allò que els entrenadors ens va obsessionar, els jugadors, i vull dir que sens dubte el mèrit és seu, ho han fet tant seu que ha transcendit.

Agrair la confiança i l'esforç, valors poc usuals avui en dia, que tenen en el cos tècnic, és molt fàcil fer-vos d'entrenador.
 
Valorar la paciència dels nous, teniu un talent immens, i que creix dia a dia.

Per acabar, ho faig poques vegades, però ja comença a ser un clàssic que una o dues, o potser tres vegades l'any en les que la crònica l'escric en primera persona.
 
S'acosta Nadal, i aquest serà un Nadal especialment complicat per mi. Els que esteu al cas de la meva situació personal us vull agrair molt tot el suport i paciència que m'heu donat i el carinyo que he rebut de totes les parts del club i del món del bàsquet. Sou fantàstics i fantàstiques.
 
Per sort, i per tossudesa, la meva mare evoluciona positivament, però aquestes festes les passarem més a l'hospital que a qualsevol lloc, amb el vostre caliu tot és i ha sigut un xic més fàcil, i no volia deixar l'última crònica de l'any sense agrair-ho.

Que tots i totes tingueu unes bones festes i un any 2017 ple de coses meravelloses i un munt de bàsquet.
I per la resta, aviat ens hi tornem a posar, com sempre JUNTS i amb

Treball, treball i treball

Comentaris