Però és evident que un partit d'aquestes magnituds, primer invicte contra segon, agafa unes dimensions, emocionals difícils de controlar.
En aquest aspecte també ens ajuda a créixer.
Ara tocaria fer un anàlisis quart a quart, però haig d'admetre que jo també vaig estar immers en el minut a minut del partit.
Crec que el partit va ser prou igualat com per estar satisfets, a la vegada que cap dels dos equips vam estar al nostre màxim nivell, imagino que la pressió ens va poder a tots, i això fa pensar que tot i que tenim opcions de competir, necessitem fer-ho a màxim nivell.
En algunes fases del partit vam conformar-nos massa, a estar igualats i prou. I en d'altres vam renunciar al nostre estil de joc, tossuts en trobar les avantatges per decret, i no per generació del joc.
Per finalitzar la breu crònica, dues reflexions.
Acabem la primera volta amb una posició excel·lent a la classificació, i amb una creixent confiança i línia de joc. Però només estem a la meitat del camí, cal perseverar en l'esforç i seguir creixent.
Tenim per davant 15 batalles, equips que es reforcen, visites complicades,...
Res més
A seguir, JUNTS i amb
Treball, treball i treball.
Imatges: Lluís Castillo. Més fotografies, aquí.
Comentaris