La Crònica de les Mandarines


Fa uns quants dies que faig campana amb les cròniques, no tinc cap excusa. També fa dies que penso, escric, esborro i torno a escriure aquesta: La Crònica de les Mandarines.

Això dels 1x1 m’agrada, a veure si me’n surto...

Amb el 5, l'Irene, que havia parat a repostar, aquest any ha posat la primera. Amb tu l'equip s'ho ha passat molt bé, i sé, que amb les companyes tu també. Recorda: Trepitja l'embrague i canvia de marxa!

De Laies en tenim unes quantes entre Les Mandarines, amb el 6, la Pons. Crec que en aquests dos anys n’has après molt, i ho dic seriosament. Tot i enfadar-te sovint, qualsevol que et conegui una mica sap que amb una pilota i una cistella a prop et sents a gust.

Amb el número de la sort, una altra Laia, la Picu. Sempre dissimula, però és la més pilla de totes. Sembla tímida, però com diu la Lídia... “Aquesta les mata callando”. No canviïs Laia, tenir una jugadora pilla a l’equip sempre és una sort! (I no és mentida ; P)

La Malena porta el 9 a la samarreta. Sempre discreta i complidora. Aquest temps que has estat a l’equip has après bàsquet, i sobretot, l’equip n’ha après amb tu! Que t’ho passis molt bé i molta sort! Un dia m’haureu d’ensenyar com van els cubs de Rubik perquè encara no m’aclareixo...

És un 10 en actitud i entrega, potser per això el porta a l’esquena. Lluitadora de mena i autoexigent com la que més. A vegades cal respirar fondu per veure-ho tot més clar, a mi em va bé. Mar, segueix jugant a bàsquet com ho has fet fins ara, estic convençut que t’ho passaràs molt bé.

Amb el dorsal 11, la Xènia. Tu i la Picu sou com un pack, sí ella és pilla... tu no et quedes curta. Aquestes dues temporades has sigut de les que anava “lluny”, tot i així, el bàsquet el vius de ben a prop! Segueix els consells dels que tens a prop, que segur que arribaràs lluny!

Amb l’Estel hem fet una mica de trampes... Ja ens coneixíem de feia temps. Sempre alegre i xerraire. Entrenar-te és molt divertit, espero que amb aquests dos anys t’ho hagis passat igual de bé que jo. T’agrada tant fer bàsquets que a vegades no et recordes de botar, quan poleixis aquest petit detall no t’aturaran. Jo sempre me’n recordaré del pany, crec que tu també!

De Flash ja n’hi havia un, ara també hi ha una Llampec o això em va semblar sentir un dia per les grades. El joc que et vas inventar el tinc ben apuntat, gràcies per fer-me disfrutar entrenant Georgina.

I amb el 16, la tercera Laia i l’última mandarina: La Tejero, l’alegria de la huerta i de l’equip. T’encanta el bàsquet i sobretot, transmets bon rotllo, amb jugadores com tu tot és més fàcil.

Amb aquesta crònica s’acaba la meva segona temporada a Vilafant, com deia un tio que se li dóna molt bé això de posar noms... al Garden m’ho he passat molt bé, sempre m’heu fet sentir com a casa. En aquests dos anys he gaudit d’aquest joc com mai. He gaudit amb l’ambient que es respira al club, amb els entrenos, els partits, amb les converses al bar entre quatre isidres que ens pensem que hi entenem, però que realment, no sabem ni si és rodona. Aquest és el bàsquet que m’agrada, perquè la gent que m’envolta em feu sentir a gust, i vosaltres nenes, les primeres.

MANDARINES, amb els vostres somriures heu fet feliç a la Laura, a en Manel l'heu enganxat de seguida, i a mi m'heu fet entendre per què m'agrada tant aquest esport, moltes gràcies i fins aviat!


Marçal

dilluns, 19 de juny de 2017

Comentaris