Cròniques de dues derrotes similars.
Sí, és veritat que us devíem una crònica, la de la derrota a casa contra el Tona 52-64. I també és cert que d'entrada l'anàlisi d'aquesta amb la derrota ahir a Calella 68-61, no haurien de tenir res a veure, ja que un equip ocupa les primeres places de la lliga i l'altre la mitja baixa. Però la realitat és una altra. No només uns marcadors més baixos de l'habitual, o un quart especialment dolent, en el cas del Tona el segon on només anotem 3 punts, i en el cas del Calella l'últim amb 7. Es repeteixen patrons similars en la manera.
D'una banda hem de retrobar l'esperit que ens va permetre assolir l'ascens l'any passat, aquell "un, dos, tres, JUNTS" que simbolitza no només caminar cap a la mateixa direcció, sinó de sentir-nos part d'un engranatge que funciona com un rellotge, si una peça falla el rellotge només dona bé l'hora dues vegades al dia. Per poder tornar a donar l'hora doncs, cal que ens traiem l'antifaç de superherois i comencem a ser altra vegada humans corrents. Ara que el fred s'ha instal·lat al dia a dia, potser sí que "Winter is coming" però no tenim murs ni dracs per aturar-lo, tenim afició i tenim equip.
També és cert, i si volem trobar excuses en podem fer una llista sencera, que ens falta una mica de "foc valiri" i gasolina, per tant cal tornar a "Winterfell" a buscar provisions, i rearmar-nos per totes les batalles que ens queden per lluitar.
Dit tot això, sens dubte amb un punt de pessimisme, no puc acabar sense l'optimisme que sempre ha de regnar els set regnes, no recordo CAP partit de l'any en el que, com a mínim en una part, haguem competit, tant amb els de dalt com amb els de baix i els del mig.
Estic segur que ho podem seguir sent, i si no fos així que ningú dubti que deixaria el tron de ferro perquè algú altre l'ocupés en el meu lloc, competitius. A més a més la lliga està molt i molt competitiva i apretada, hi ha molt poca diferència entre els de dalt i els de baix, i els que estem al mig, com nosaltres, podem estar segurs que tindrem opcions de millorar la situació, que d'altra banda tampoc és tant dolenta.
Agafarem aire, diuen que a Brussel·les l'aire és molt net, ens posarem les armadures de treball i tornarem a cridar els nostres cants, Afició, Junts i aquell treball, treball i treball sigui a King's Landing, Casterly rock, Winterfell o Dragonston.
Comentaris